Ulleres

Hi ha una llegenda

que postula que els nadius americans no van ni veure atansar-se les caravel·les de Colom quan aquest va arribar a les actuals Bahames. El fet de no disposar d’un concepte equivalent a grans naus, diu, els feia cecs a l’objecte per al qual no tenien ni nom. És difícil de defensar aquesta ceguesa sense caure en postures absurdes com el solipsisme, però de ben segur que, davant d’un fenomen mai no vist anteriorment, d’entrada no tenien manera d’explicar què passava.

En ciència, allò observat s’explica amb els conceptes que tenen els científics en cada moment. De tant en tant, algú crea una explicació capaç de donar compte de tot l’observat, i, fins i tot, permetre fer prediccions de com es comportarà el món en el futur. D’aquestes potents explicacions en diem teories. Una teoria, doncs, funciona com unes ulleres que ens permeten veure amb nitidesa el que prèviament era només un conjunt de fets potser inconnexos i que s’explicaven

ad

hoc

.

Les grans teories, en explicar molts fets amb poques regles, tenen la virtut de la simplicitat. Guillem d’Occam ja deia al s. XIV que ens hem de quedar sempre amb l’explicació més senzilla d’entre les que donen compte d’un fenomen. Perquè una explicació més simple arrela en conceptes més fonamentals, i això fa que tingui molt més poder explicatiu.

Avui trobem curiosos els rebuscats models de trànsit dels cossos celestes que miraven d’explicar el cel abans que Copèrnic postulés que els planetes no giren entorn de la Terra sinó del Sol. Sense la dualitat ona corpuscle que explica la llum, sense la relativitat einsteiniana, la teoria atòmica que descriu com és la matèria, o la gran idea de Darwin que va aclarir en poques línies el perquè de la diversitat de la vida, entre tantes altres, la nostra comprensió del món seria avui molt migrada, com si el veiéssim a través d’un vidre brut, distorsionat. Carl Sagan deia que la Ciència és un llum enmig de la fosca.

Però no qualsevol especulació és una teoria. Aquest és un fals argument que agrada molt als creacionistes, per exemple, quan reclamen que les escoles expliquin els seus deliris al costat del darwinisme. Deia Bertrand Russell que no hem de recórrer a entitats hipotètiques per explicar els fenòmens naturals. I és així: quan ho fem només obrim la porta a la incomprensió i la xarlataneria.