El DEA: desfibril·lador extern automàtic

A diferència

de la majoria d’especialistes mèdics, els urgenciòlegs no tenim com a objectiu curar res. Els propòsit de la nostra especialitat és fer front a les malalties temps–depenents. És a dir, a aquelles situacions que evolucionen a pitjor si no s’estabilitzen en un període breu. És lògic pensar que, a més velocitat d’empitjorament, més emergència és. Més enllà dels infarts, traumatismes i etcètera, hi ha una situació que supera totes les altres: l’aturada cardíaca. Tot i que conceptualment és molt discutible, a efectes pràctics quan una persona pateix una aturada cardíaca, mor. El cine i la televisió poden fer arribar a pensar que revertir un cor parat és relativament senzill, la realitat és que resulta molt difícil recuperar una aturada cardíaca. Quan succeeix, la persona està inconscient, no respira i no té pols. A partir d’aquí, el temps corre. Privades d’oxigen, les cèl·lules d’òrgans vitals estan en perill. Les més sensibles, les neurones, comencen a morir en massa abans dels cinc minuts de privació i, pocs minuts més, se n’han perdut massa per fer viable la vida. Quan diem que un cor es para volem dir que tot i que bategui no bombeja sang. No ocorre sempre, però existeixen dos casos en què una descàrrega elèctrica pot reiniciar la mecànica cardíaca: la fibril·lació ventricular i la taquicàrdia ventricular sense pols. L’única manera de saber si ens trobem en aquests casos és amb l’electrocardiografia. Desplaçar un equip entrenat amb material específic és sovint una quimera. Cinc minuts no permeten anar molt lluny, ni desplegar gaire material ni usar-lo amb eficàcia. Per això, una de les iniciatives més interesants és distribuir aparells semiautomàtics en llocs estratègics per tal que els puguin utilitzar persones amb poc entrenament. Aquests instruments, anomenats DEA, són capaços de detectar si un cor aturat és potencialment ressuscitable per una descàrrega elèctrica. Fàcils d’usar, a través de dues enganxines i instruccions per veu, permeten una resposta ràpida sempre que siguem capaços de fer-los arribar fins a la persona afectada.