Elements

L’estudi

de la matèria, abans de la revolució científica que va dur a la química moderna, s’assemblava poc al que entenem avui dia. Els quatre elements aristotèlics (foc, terra, aire, aigua) van dominar la visió durant dos milennis. Va caldre trencar-hi radicalment per assolir-ne la comprensió actual. Alguns elements químics (or, mercuri, plata, ferro, coure, carboni, sofre, arseni, antimoni i estany) es coneixen des de l’antiguitat. Després, la tasca titànica dels experimentalistes a partir del s. XVII va posar de manifest l’existència de fòsfor, magnesi, bismut, níquel, oxigen, nitrogen, hidrogen, clor, i altres, de manera que al tombant del s. XIX se’n coneixien 34, i al llarg d’aquest segle se n’hi van afegir 49 més. Fins avui s’han identificat 118 elements químics, que trobem a la Taula Periòdica. Aquesta s’ordena avui segons el número atòmic (número de protons) de l’àtom, que en estat neutre correspon al d’electrons, gràcies sobretot als treballs del cientific rus del s. XIX Dimitri Mendeléiev. La seva ordenació explica les propietats químiques, que, en anar lligades a la seva estructura electrònica i en estar els electrons disposats en capes successives, mostren certes pautes. Així, els que tenen les capes completes (gasos nobles) s’assemblen entre ells per la falta de reactivitat química. Aquells als quals falten electrons (un el fluor, clor, etc; dos l’oxigen, sofre...) per completar-se tendeixen a captar-ne (ions negatius), mentre que els que en tenen de més un (sodi, potassi) o dos (calci, magnesi) tendeixen a perdre’ls (ions positius). Aquestes i altres propietats han permès, fins i tot, predir-ne l’existència abans que es trobessin (com en el cas del tecneci). Entre els descobridors, alguns han estat especialment prolífics. Scheele (s. XIX) va aportar-ne 6; Seaborg i col·laboradors (s.XX), a la universitat de Berkeley, en van fabricar una bona colla en aceleradors de partícules. Se’ls ha donat noms basats en la mitologia, en objectes de l’espai exterior, minerals, propietats, etc. També llocs geogràfics (luteci, americi, californi...), entre els quals destaca el poblet suec d’Ytterby, que ha donat nom a quatre elements (erbi, terbi, iterbi i itri). I del món científic, quinze persones han tingut l’honor de ser immortalitzades amb el nom d’un element, entre ells Copèrnic, Einstein,

Rutherford

, Bohr, Mendeléiev, Fermi i Nobel, i dues eminents científiques: Marie Sklodowska Curie i Lise Meitner.