Wirtanen per Nadal

Aquest any

estem tenint unes dates nadalenques amb un

estel de Nadal

força especial. Es tracta del cometa 46P/Wirtanen. Aquest cometa periòdic –d’aquí la

P

del seu nom– té un període de vora cinc anys i mig i en aquest cas el seu apropament al Sol coincideix també amb la seva major aproximació històrica al nostre planeta.

Primer de tot convé recordar que és un cometa. Es tracta d’un cos celeste sòlid però, a diferència dels asteroides, presenta una important presència de materials volàtils que en apropar-se al Sol generen el que anomenem coma i cua d’un cometa. De fet, el nom prové del grec

kometes

que significa “cabellera” i és que, quan s’apropa el Sol, part dels seus materials se sublimen fent aquesta cabellera que anomenem coma i també desenvolupant cues.

De forma general, els cometes procedeixen de la part més externa del sistema solar, per això el seu material es considera un bon exemple de material primigeni i ha estat objecte de missions espacials com la sonda Rosetta. Aquestes boles de

neu bruta

, com sovint es defineixen, viatgen cap a l’interior del sistema solar degut a pertorbacions gravitatòries, que poden fer que quedin atrapats en una òrbita periòdica o bé en una trajectòria oberta que fa que un cop s’han apropat al Sol ja s’allunyin indefinidament.

El 46P/Wirtanen va ser descobert per Carl A. Wirtanen l’any 1948 i des de llavors aquesta serà la seva tretzena aproximació al Sol. En aquest cas, la major aproximació a l’astre es va produir el passat 12 de desembre però el seu punt de màxima aproximació a la Terra, a només 30 vegades la distància Terra-Lluna, s’ha produït el dies 16 i 17 de desembre. Aquesta combinació d’aproximació al Sol i a la Terra ha permès que assoleixi una brillantor de vora magnitud 3, un valor que entra còmodament en el rang visible a simple vista especialment en un cel amb baixa contaminació lluminosa.

En aquest darrer tram de les festes de Nadal, tot i que ja va reduint la seva brillantor en allunyar-se de nosaltres, encara tenim l’oportunitat d’observar-lo bé a ull nu o especialment amb uns binocles. Per fer-ho cal cercar al cel un objecte nebulós que es troba situat entre el popular Carro de l’Ossa Major i l’estrella Capella de la constel·lació de l’Auriga. Al principi de la nit cal mirar cap al nord-est però a mesura que passin les hores anirà estant més alt i proper al zenit.