Paracels

La Medicina és una ciència molt antiga, tant que era Medicina abans de ser ciència. La seva història està plena de moments i de personatges curiosos i sovint els canvis a llarg termini són fruit d’idees inversemblants. Ara, amb la distància, quan estudiem descobertes o teories de fa segles, costa d’entendre com quelcom aparentment poca solta ha desencadenat una seqüència de troballes tan importants.

Un dels meus axiomes preferits s’atribueix a aquest home, Theophrastus Philippus Aureolus Bombastus von Hohenheim (Suïssa 1493 - Àustria 1541), autoanomenat Paracels, que va dir: “Dosis sola facit venenum”, és a dir, “la quantitat crea el verí”, que en versió pròpia significa que els verins no existeixen, existeixen les dosis verinoses.

Hi ha un punt de genialitat i molta bogeria en enfrontar-se a l’status quo però qui se’n surt canvia el món. La suma d’un petit grup de bojos ha modelat el nostre entorn. Si no hagués estat per ells, encara seríem a l’edat mitjana

Fill d’un altre facultatiu, el peculiar metge, alquimista i astròleg Paracels es va oposar al pensament mèdic de la seva època. Ell creia en el poder espiritual per a curar, en l’astronomia, les plantes i els minerals. Va utilitzar l’alquímia per a depurar substàncies. Alguns el consideren el pare de l’homeopatia. Karl Jung digué que el psicoanàlisi va néixer amb ell perquè sostenia que l’estat emocional impactava sobre la salut física i el funcionament del cos. En el parer de molts, és també el pare de la toxicologia. Paracels fou qui va popularitzar el làudan, una barreja d’alcohol i opi que s’ha usat com a analgèsic durant segles. Va especificar la sífilis i el goll, i els va tractar amb sofre i mercuri. Va ser el primer a ressenyar una malaltia causada per la feina en els miners. Va descriure i posar nom al líquid sinovial, present a les articulacions. Va particularitzar les personalitats associant-les als sabors: 500 anys després encara diem que una persona és dolça, té un caràcter agre o un humor àcid o salat.

Com tots els personatges disruptius va ser perseguit pels seus coetanis. Va treballar per tot Europa, forçat a moure’s sota acusacions de bruixeria i nigromància. Finalment, un príncep alemany el va protegir i es va instal·lar a Salzburg, on va morir assassinat, es creu, en un robatori.