De l'esprai a l'oli

Per Va estudiar Disseny Gràfic Publicaitari a l’

Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol

i durant un lustre, la lleidatana Mireia Serra va estar treballant com a dissenyadora per a diferents empreses i entitats. Un temps que li va servir per adonar-se que no era exactament el que li agradava. Es va posar al capdavant d’una impremta i al cap de dos anys la casualitat va fer que conegués el món de l’esprai. Se’n va enamorar. I va néixer Lily Brik. En poc temps allò que havia començat com un

hobby

es va convertir en una professió i aviat li van començar a ploure encàrrecs. De fet, la “famosa” Juliette del Clot de la Unilla d’Alguaire va ser una mena de punt d’inflexió. En els quatre anys que porta en actiu ha participat en diferents certàmens, entre els quals no podia faltar la primera edició del GarGar Festival de Murals i Art Rural de Penelles. Els seus murals es troben no només a Lleida i Catalunya, també a altres llocs d’Espanya i Europa o Àfrica. Entre els projectes internacionals en destaca la participació en un concurs de l’Agència Espacial Europea, a La Haia, on era l’única representant espanyola.

La Mireia Serra

es va convertir en Lily Brik des de zero. És a dir, de manera autodidacta, després que alguns amics li ensenyessin que els esprais “no eren armes” i comencés a practicar-hi. “Sempre de manera legal”, deixa clar. Venia del món del disseny gràfic i aquesta tècnica la va captivar. S’hi va esmerçar i poc després es va convertir en una imprescindible en aquest món, tant pel nombre d’encàrrecs que rebia, com per les sol·licituds de participar en festivals. Ara, cinc anys després, s’endinsa en altres disciplines com l’oli, el llapis o l’acrílic. I precisament això és el que mostra a l’exposició que es pot veure fins al 5 de maig a l’Espai Cavallers de Lleida, que porta per títol precisament

De 0

. Són gairebé una trentena de peces en les que si bé no hi falta l’esprai, el visitant hi trobarà sobretot les seves incursions en les citades tècniques. “No són obres amb gaire experiència”, explica, perquè “el que volia reivindicar és el fet que en una època en què contínuament anem a la recerca de l’excel·lència, crec que és imprescindible posar de manifest que és molt important conèixer cada petjada que fem i valorar-la; saber mirar enrere i adonar-nos que cada pas compta”. En una línia similar se situa l’interès per aquestes disciplines. “Estancar-se no es propi de l’ésser humà, i jo sóc molt partidària d’evolucionar com a artista i com a persona. Per això, tot i que m’encanta l’esprai, vull complementar-lo amb altres tècniques. Si amb l’esprai ho vaig poder fer sola, espero que amb la resta també”, explica. Així que en un futur molt proper, el gravat i l’escultura també formaran part del seu univers. Ara, a l’Espai Cavallers exposa materials de tot tipus per primer cop, i en aquestes pàgines se’n pot contemplar un tastet. Això sí, aquí totes les imatges són parcials amb la voluntat de despertar la curiositat dels lectors. Les obres senceres, a l’Espai Cavallers.