La calç de Tarrés

Text de Els bosquets de pins

que a poc a poc conquereixen el paisatge de les Garrigues o la Baixa Segarra cobreixen i amaguen petits tresors de via rural. Murs de pedra, cabanes de volta i forns de calç són algunes de les joies de l’arquitectura popular catalana vinculada a la terra. El petit poble de Tarrés ha recuperat més d’una vintena de forns i n’ha fet una petita ruta circular per descobrir-los. La calç s’obtenia coient pedra calcària durant tres dies a a 1.000 ºC. Malgrat que no va ser una activitat pseudoindustrial (els pagesos la feien quan la feina al camp era escassa com activitat complementària), a Tarrés s’hi han comptabilitzat

una seixantena de forns

. Construïts seguint metodologies diverses segons el terreny on havien de fer-se, la ruta ens acosta a una diversitat de construccions molt interessant. Alguns són forats fets a terra i d’altres aprofiten els baixants d’un marge.

La ruta també travessa un bosc obac, en el qual la vegetació és sensiblement diferent a la que trobarem en plans o vessants assolellats. Té 12 quilòmetres de llarg i el desnivell acumulat és escàs; per la naturalesa dels camins i els senders es pot fer a peu o amb bicicleta. Al llarg del trajecté trobem cabanes de volta, en les quals els pagesos s’estaven amb el bestiar quan la feina al camp era intensa i tornar a casa era una inversió de temps que no pagava la pena. Tant els forns com les cabanes van quedar en desús a partir dels anys seixanta del segle passat. La ruta també ens acosta als molins de vent, que fan vuitanta metres d’alt i han transformat el paissatge de la comarca.