Tindal·lització

De vegades

els períodes de bonança no són el que semblen. Per exemple, en un règim dictatorial és normal que la gent prengui precaucions i no expressi de forma pública opinions contra el govern, ja que podrien dur-lo a presó. La clandestinitat esdevé la norma. En aquesta situació, la dictadura té diversos mètodes per combatre la dissidència. Pot intensificar el control multiplicant els agents repressors, a un cost elevat. Però pot actuar també de forma més sibil·lina, de menor cost i alta eficiència: pot relaxar, de tant en tant, la repressió, deixant que flueixi l’expressió més o menys lliure. En aquestes condicions, es pot esperar que l’oposició abaixi la guàrdia, abandoni la clandestinitat i entri en la crítica pública al règim, que disposarà d’una valuosa informació per a la següent onada repressora, com les gelades tardanes s’enduen bona part de la collita dels arbres de florida primerenca. La bonança pot ser també una trampa.

Alguns microorganismes poden resistir duríssimes condicions ambientals replegant-se en forma d’endòspores, que els permeten hivernar durant llarguíssims períodes de temps, per reviscolar quan les condicions són favorables. La creació de l’endòspora comporta una sèrie de canvis dràstics, que inclouen el replegament de l’ADN, que queda empaquetat, de vegades després de generar-ne diverses còpies; la formació d’una paret exterior gruixuda i resistent, l’eliminació de l’aigua interna de la cèl·lula, i l’acumulació d’un compost, l’àcid picolínic, que incentiva la dormància. En aquest estat poden aguantar condicions extremes de sequedat, salinitat, temperatures d’ebullició i de congelació, atacs d’agents químics i radiació UV, que els permetria fins i tot aguantar llargs trajectes a l’espai exterior. Només en cas de lesió, o quan les condicions són favorables, germinen i es reprodueixen. Aquest principi va ser utilitzat al s. XIX pel físic irlandès John Tyndall, que va proposar una tècnica per esterilitzar aliments i substàncies sense requerir temperatures molt altes: fer diversos cicles portant l’aliment al punt d’ebullició durant uns 15 minuts, per després refredar-lo a temperatures tèbies. En aquesta situació, part de les espores germinen i el bacteri és eliminat a l’escalfament següent. La tindal·lització és avui una tècnica obsoleta per l’existència d’alternatives millors però, ocasionalment i amb certs materials, com terres, encara s’empra.