Les Garrigues en zenital

Guillem Viladot explicava, respecte a un capó de cotxe oxidat i tallat, que ell no havia fet res més que comprar-lo i penjar-lo al centre Lo Pardal d’Agramunt. La peça, mirada des de la seua perspectiva i extreta de context, esdevenia una obra d’art. Duchamp havia girat un urinari, ell havia volgut ser una mica més poètic. Tot depèn del punt de vista. Sara Boldú és realitzadora de televisió i per motius de feina ha de viure a Barcelona. Baixa sovint a les Borges i una de les coses que fa sovint és agafar el cotxe i voltar per les Garrigues, perdre’s sense ignorar les coordenades per les quals navega. “Sempre havia tingut ganes d’investigar el territori des del punt de vista visual i els drons em van permetre descobrir un punt de vista que fins ara ens era desconegut. Tothom havia vist alguna vegada imatges de les Garrigues des de l’aire, però ningú no s’havia aturat a fer aquest tipus de treball gràfic, plantar una càmera a cent metres d’alçada en un pla zenital i observar el treball del camp des d’aquesta perspectiva”, explica. Amb aquest joc de càmera, amb una visió molt vertical en la qual mai no hi ha cel, “la terra es converteix en una tela sobre la qual els pagesos hi pinten uns quadres amb una gran potència visual”. Feines tan habituals com llaurar, escampar purins, segar o collir olives, ametlles o pomes es converteixen, des d’aquesta nova perspectiva, en quadres d’una gran bellesa estètica. “L’objectiu era seguir el cicle vital de la terra durant tot un any a través dels pagesos i els diferents conreus que podem trobar a la comarca”. La mateixa Sara, que coneix bé el territori, s’ha sorprès gratament al descobrir que “allò que els pagesos han fet tota la vida assoleix una nova dimensió estètica amb un simple canvi de perspectiva”. Els pagesos utilitzen la seua maquinària com un pintor agafa el pinzell.