El rock també està en venda

Per No hi ha cap campanya

electoral que no surti una banda o cantant denunciant l’ús fraudulent de la seua música en un acte de partit. Generalment les queixes van dirigides als partits més conservadors, que volen connectar amb el públic jove i no tenen manies per amenitzar els seus actes amb cançons que consideren de moda. Macaco o Txarango han hagut de sortir al pas contra el Partit Popular, entre altres, per amenitzar actes electorals amb els seus temes. A l’inrevés no passa gaire, val a dir que Julio Iglesias o Leticia Sabater no han hagut de queixar-se mai perquè la CUP, els Comuns o Esquerra fes servir la seua música en campanya. Mentre els partits tiren pel dret sense manies les seues campanyes publicitàries, les agències publicitàries convencionals han de ser molt més curoses amb l’ús de cançons. S’han de pagar drets, en aquest sector no hi ha marge de maniobra. Cada setmana es llencen desenes de campanyes per vendre’ns cotxes, viatges, pefums, hipoteques, iogurts, pantalons, refrescos o ulleres. Els publicistes poden encarregar melodies originals o utilitzar una cançó que ja existeix. En el cas que vulguin connectar el seu producte amb una tonada concreta, sigui de Queen, REM, Capital Cities o Bruno Mars, no tindran més remei que negociar amb els seus propietaris. Aquests no sempre són els músics, així que no podran queixar-se si no els agrada ser associats a una marca de congelats, per posar un exemple qualsevol. La llista repassa gairebé tres-centes cançons que els darrers anys han estat utilitzades en publicitat. Grans noms del rock o el blues com Police, Van Morrison, Sam Cooke o David Bowie comparteixen espai amb noms més acutals com Amanda Mai, Maldita Nerea o Zaz. Una llista eclèctica que ens pot servir per intentar associar els temes als productes que ens venien.