El sintetitzador no té data de caducitat

Hi ha festivals com el Canet Rock que et fan sentir vell: la meitat del cartell ja tocava quan tu eres un marrec fa trenta anys i la resta no et sonen de res. Uns et fan mandra perquè només et desperten nostàlgia i els altres te’n fan perquè no vols sentir-te dir senyor per una turba d’adolescents digitals. D’altres esdeveniments musicals de masses, com el Primavera Sound, senzillament et fan sentir fora d’òrbita: és un dels més importants d’Europa i només et sonen mitja dotzena de noms d’entre el centenar llarg d’artistes que programen. Repasses una vegada i altra el cartell de cada any i no et sonen de res. Aleshores arribes a dues conclusions que no són contradictòries: t’has estancat i el món gira als teus peus sense que tu en segueixis el ritme o el festival viu d’això, d’haver aconseguit ser una festa per se. Ja és igual qui toqui, segur que estarà bé i la gent compra les entrades a cegues, confiant plenament que seran tres nits inoblidables. Després hi ha apostes com el Cruïlla o el Vida, en els quals sempre hi ha aquella banda que et faria gràcia veure i aquella altra que et desperta un somriure perquè tampoc no fa tants anys que et despertava passions. Hi podries anar sense fer pena, la mitjana d’edat és raonable per a una generació que encara es pot permetre algun dia de festival revival.

Spotify és una font de recursos musicals inesgotables, Indi Waves és una més dels milers de llistes que et recorden més el Primavera que el Canet. No és una llista d’apostes segures com el Cruïlla sinó que et posa en evidència: és impossible estar al dia de tot el que es cou, una llista de cent setanta cançons de pop electrònic i has de ser un especialista perquè te’n soni alguna banda. Hereus dels Joy Division, The Smiths, Pulp o Men At Work, les bandes d’Indi Waves podrien ser caps de cartell al Primavera. Tame Impale ho van ser aquest any, casualitats de la vida. L’ús dels sintetitzadors és un homenatge als vuitanta en tota regla: Drangsal podrien ser els fills petits de The Cure i Robyn sembla que hagin jugat amb la veu de Cindy Lauper per fer versions de techno vuitanter. Una llista curiosa.