Com millorar la supervivència als accidents:el Codi Politrauma

Un dels costums que més m’agraden del sistema sanitari català és el d’elaborar plans a mida per afrontar problemes concrets. El traumatisme greu és una patologia molt freqüent, les estadístiques canvien, però seguim en més de 8.000 persones afectades cada any, fet que la converteix en la tercera causa de mort en persones joves. L’any 2011 el departament de Salut va ordenar el desplegament d’un protocol d’actuació per afrontar de manera coordinada el traumatisme greu i disminuir-ne la mortalitat i les seqüeles. La idea és que es faci una selecció in situ que organitzi la resposta sanitària.

El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) activa el codi en el lloc dels fets. Estableix quatre nivells de prioritat. El 0, el més urgent, s’assigna al risc de mort imminent com ara la respiració agònica o el coma. L’1 és aquella en què s’observa la presència de lesions mortals o molt greus, com poden ser amputacions o ferides penetrants. El 2 suposa que les característiques de l’accident fan pensar en lesions ocultes, per exemple, caigudes de gran alçada, mort de passatgers del mateix vehicle o elevades velocitats d’impacte. Per últim, el darrer és el 3: si la persona presenta característiques que aconsellen especial cura i revalorar posteriorment, com gent gran, embarassades o persones en tractament anticoagulant.

Posteriorment transmet la informació a la central de coordinació sanitària del sistema on es decideix l’hospital adient per assumir el ferit. Per fer això de manera més objectiva, aquesta informació s’estructura en nou punts: el sexe, l’edat, la prioritat de gravetat, tipus d’accident, zones del cos afectades, l’estat de la respiració, el de la circulació, el nivell de consciència i el temps d’arribada a l’hospital.

Alertant l’hospital receptor del què, el com i el quan li arribarà per mitjà dels recursos operatius del SEM, s’estalvia un temps preciós, es millora la supervivència i disminueixen les seqüeles. El registre i el seguiment ens dóna eines per detectar aspectes de millora i continuar estant al capdavant en resultats de salut.