La passió argentina

Per Les rivalitats

entre xilens i argentins han tingut moments francament patètics al llarg de la història moderna, com el que va retratar Alex Bowen a

Mi mejor enemigo

, un film antibel·licista sobre l’absurd conflicte pel control de l’inhòspit canal de Beagle, un conflicte que s’arrossega des del segle XIX. Un dels acudits més celebrats a la costa pacífica per fer burla dels seus veïns és aquell que pregunta per què agraden tant els tangos a Xile. La resposta és perquè sempre pateix o mor un argentí. Sigui cert o no, la veritat és que els tangos són la música nacional del país austral.

Nascut als barris marginals de Buenos Aires i Montevideo durant el segle XIX, quan ambdues ciutats eren pols magnètics per als grans moviments migratoris de l’època, originalment eren instrumentals. Amb el tombant de segle alguns cantants van començar a posar-hi lletres, sempre plenes de melangia i mala vida. Veus com les de Carlos Gardel o Roberto Goyeneche es van convertir en cronistes de les pulsions nacionals. La passió argentina, motor de la seua història per a bé i per a mal, es veu reflectida en una música que ha transcendit les seues fronteres per convertir-se en un dels balls en parella més sensuals del món.

Decidir qui és un immortal del tango no és una cosa fàcil, podria córrer la sang pel barri de Boca si el debat es convertís en una urgència de país. El que segurament ningú no pot discutir és la qualitat dels 38 temes seleccionats pel discjòquei argentí Alejandro Pont Lezica i rescatada per l’incontestable Omar Mollo en el seu perfil de Spotify. Ambdós van ser grans importadors de rock a l’hemisferi sud als anys setanta i a poc a poc van anar redescobrint el so més clàssic de la seua Argentina natal. En aquesta petita selecció hi trobarem noms com Astor Piazzola, Rubén Juárez, José Ángel Téllez o Edmundo Rivero.