Listeriosi

Les intoxicacions

alimentàries són una preocupació constant. Recentment han sorgit notícies referents a una de massiva produïda pel bacteri

Listeria monocytegenes

. Aquest bacteri rep el nom en honor al cirurgià anglès Joseph Lister. El cognom li ve donat per la seva capacitat per estimular la producció de monòcits, un tipus de cèl·lula de defensa, en els conills però no en els humans. Va ser aïllat per primer cop el 1926 com a responsable d’infectar porcs i conills. La listèria és una zoonosi, que és com anomenem una infecció animal. Afecta bèsties domèstiques, rosegadors, amfibis, peixos, artròpodes i fins a 17 espècies d’aus. No es contagia dels animals als humans, ni d’humà a humà si no és per mitjà de la ingesta d’aliments contaminats: llet, verdures, carn, embotits, formatge, etc. A diferència d’altres bacteris que poden contaminar la carn, la listèria suporta un important rang de temperatures. Per exemple, és capaç de multiplicar-se a 4 ºC, una temperatura habitual de l’interior d’una nevera. També tolera alts nivells de salinitat, fet que li permet sobreviure en embotits poc curats. Com que prolifera amb facilitat en animals domèstics és fàcil que contamini la terra. El període d’incubació és d’unes cinc setmanes, i això fa molt difícil contenir-la, ja que quan es detecta el primer cas fa més d’un mes que s’escampa. En humans, la malaltia produïda per la listèria s’inicia al tub digestiu en forma de febre i gastroenteritis i s’autolimita. En grups de risc envaeix la sang (sèpsia), l’SNC (meningitis) o els ossos i el cor. El seu índex de mortalitat és d’un 30% segons les sèries en països industrialitzats, però en grups de risc concrets pot arribar al 70%. És molt virulenta amb els embarassos, tant que provoca avortaments o morts perinatals en la major part de les espècies, inclosa la humana. Els consells de prevenció bàsics són cuinar molt els aliments i, en cas d’embaràs, evitar productes elaborats amb llet crua i embotits. El tractament no és complicat: una combinació de dos antibiòtics dóna un bon resultat si no ens trobem amb sistemes immunitaris molt deprimits.