El blues del desert

Per

Els tuaregs són un poble

nòmada que viu al desert del Sàhara, a cavall entre els estats d’Algèria, Mali, Líban, Burquina Faso i Níger. Parlen berber i s’han dedicat històricament al control de rutes comercials per connectar les principals ciutats africanes amb les costes del Mediterrani. Acostumats a viure en moviment, també han estat un poble capaç de sobreviure als vaivens de la història sense quedar completament aïllats. Curosos amb les seues tradicions, els tuaregs han importat una música difícil de descriure.

Tiraniwen acaricien la guitarra creant un ambient embolcallant inconfusible. Considerats una de les bandes tuaregs més internacionals, a països com França són autèntiques estrelles del rock africà. Formada entre Mali i Algèria a finals dels anys setanta, la seua música és capaç de transportar l’ambient d’un club de jazz enmig dels inhòspits paisatges del nord d’Àfrica. Seguint la seua llarga ombra a les dunes del desert han sorgit desenes de bandes que mesclen els sons tradicionals de la música tuareg amb les influències del blues, el jazz, el reggae o el rock. En els pitjors escenaris sempre hi ha un lloc per a la bellesa, i així ho demostren bandes com TootArd, Ali Farka Touré o Terakaft, grups i solistes que segurament no farien la música amb la qual ens delecten si no fos per la influència expansiva dels sons moderns europeus i nord-americans.

Ara bé, mentre moltes bandes del món occidental sempre busquen la imitació acrítica dels seus referents, de manera que sonen, vesteixen i es comporten igual a Nova York, Berlín, Madrid o Buenos Aires; els músics tuaregs han sabut filtrar les influències per donar-los un aire inconfusible. Com si el rock hagués pujat a un camell i després de mesos vagant pel desert hagués perdut els artificis per quedar-se en allò que realment importa.