Isona vista per Durany

Per

Era un “individu”

que es guanyava la vida fent d’administratiu, però passava el temps lliure gaudint de la fotografia. Sobretot a Isona, lloc on va néixer i on passava els estius. Es tracta d’en Josep Durany, o Pep de Cal Benabella, com el coneixien a Isona, de qui enguany es compleix el centenari del naixement i a qui li agradava explicar les històries començant amb un “una vegada vaig conèixer un individu que...”. Coincidint amb l’efemèride, el Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà ha col·laborat amb la publicació d’un llibre,

Josep Durany, imatges d’una vida

(Editorial Profit), amb part de les seves fotografies. Una iniciativa que va néixer després de l’exposició

Per la Conca Dellà amb una Leica

. Ell “retratava”, tant a Isona com a l’entorn, perspectives buscades intencionadament, com el conjunt de fotografies fetes des d’un mirador proper als estanys de Basturs, i que faria servir com a fons d’un pessebre. Va convertir la fotografia en una lluita contra l’oblit del pas del temps per mantenir vius en la memòria paisatges i

modus vivendi

que tendien a desaparèixer.