SEGRE
MONOTREMES

MONOTREMESZACHTELEVEN / PIXABAY

Publicado por

Creado:

Actualizado:

Si, com sembla

provat, un meteorit va extingir els dinosaures fa 65 milions d’anys, això no va ser una mala notícia per a nosaltres. El domini dels dinosaures havia durat 160 milions d’anys, però arribava a la seva fi, i deixava pas al regnat dels mamífers. Els nostres avantpassats no eren gaire espectaculars. De mida petita, hàbits nocturns i dietes variades, solament la desaparició dels grans sauris predadors van facilitar que evolucionéssim a allò que som avui. D’aquella estirp imperial que va dominar el món durant l’era mesozoica, només els ocells sobreviuen i conviuen amb nosaltres.

Els mamífers van brancar-se en diversos grups. Notablement, els marsupials, per un costat, i els placentaris, per un altre. Els primers, com els cangurs, es caracteritzen per disposar d’una bossa ventral o marsupi, destinada a allotjar i protegir les cries en estadis primerencs de desenvolupament, passada la fase embrionària, quan la mare ja els ha expulsat del seu cos. Els placentaris, com nosaltres, deixen que la cria creixi protegida dins del ventre com a fetus, fins que es val sola i la pareixen, però abans han de construir un monstre en forma de mur genèticament mixt entre mare i fill: la placenta. Altrament, el sistema immunitari de la mare liquidaria el fetus. Aquesta complexitat dels placentaris, però, no sembla haver sigut una càrrega des del punt de vista de la supervivència. Fins fa uns 3 milions d’anys, a Sud-Amèrica hi vivien grans marsupials, com consta al registre fòssil. El tancament de l’istme de Panamà va facilitar la invasió sobretot de placentaris (a part de rèptils, aus i altres), que probablement eren més competitius per haver estat sotmesos a més pressió selectiva en un territori tan gran com l’euroasiàtic. El bescanvi va ser força simètric, però mentre la invasió del sud va ser dramàtica per als autòctons, les migracions cap al nord van tenir poc efecte.

En evolució és incorrecte etiquetar com a més avançada una espècie respecte a una altra que n’és contemporània, però sí que podem dir que a la partida de la vida, l’exposició de les cries fa els marsupials més vulnerables que els placentaris. Avui hi ha marsupials a Amèrica i a Austràlia i illes properes. Deixats a la seva sort, sense l’avantatge de l’aïllament del seu territori i sense la intervenció humana (que distorsiona completament la pressió evolutiva natural), els cangurs, coales, uombats, opòssums o diables de Tasmània, semblarien condemnats a l’extinció en un termini geològicament breu.

MONOTREMES

MONOTREMESZACHTELEVEN / PIXABAY

tracking