Mirada immortal

Per

El magnetisme fotogràfic

és una energia tan real com intangible. Hi ha persones que tenen un atractiu per a les càmeres que sobrepassa els conceptes de bellesa i també hi ha llocs que conviden a la immortalitat fotogràfica. Cal Trepat és un d’aquests espais hipnòtics. Abandonat d’un dia per l’altre com si una força extraterreste hagués abduït la humanitat i no hagués quedat ningú per al saqueig, la històrica fàbrica de maquinària agrícola de Tàrrega va romandre intacta durant molts anys sense que ningú, efectivament, se li acudís rebentar-ne les portes i buidar-la amb nocturnitat i traïdoria. Ni lladres ni brètols no van gosar profanar-la i quan van obrir-ne les portes amb l’excusa del festival d’art contemporani Embarrat, els objectius fotogràfics no es van poder resistir a un paisatge industrial que havia quedat aturat en el temps. El mateix director del Museu Trepat, Jaume Espinagosa, explica a la presentació del llibre

Cal Trepat, la mirada dels fotògrafs

, que la fàbrica “enamora, encisa, inspira, atreu i atrapa els fotògrafs d’arreu del nostre país”.

La maquinària rovellada, les teranyines i la pols que tot ho cobreixen, les eines abandonades en qualsevol raconada i els papers esgrogueïts pel pas del temps són objectes d’un desig irresistible. Llorenç Melgosa no va dubtar a integrar la fàbrica en el seu projecte

Detritus

, a través del qual immortalitza espais oblidats per la història. El mateix Joan Fontcuberta confessa que “les màquines retratades semblen desplegar-se en exercicis cubistes de geometria, en jocs de plans i línies, en enquadraments dinàmics que rebutgen l’harmonia tradicional”. Altres fotògrafs hi han trobat un altre filó i han convertit Cal Trepat en un escenari, en un plató. Això és el que fan autors com David del Val o Anna Calafell, que hi han portat els seus estudis per embellir les seues fotografies. Toni Prim aprofita el llibre per explicar-nos una faula en la qual ell, tancat per accident dins la fàbrica, mira de captar-ne l’ànima, que és fugissera i inabastable. Ester Gasol, a través de les seues fotos, fa un exercici de denúncia contra el patriarcat imperant a través d’una protagonista “que es veu abocada a acceptar el paper que la societat masclista li imposa i, per molt que en sigui conscient, no té altre remei que acceptar la pressió en la qual ha de viure”. L’entorn els condiciona socialment i, pel que fa al Cal Trepat, atreu estèticament.

La fàbrica té dinou naus, unes s’han convertit en museu, moltes estan encara en desús i les darreres s’aprofiten com a espai multidisciplinari a disposar. Durant FiraTàrrega sovint s’hi programa alguna obra, tal com documenta la Núria Boleda al llibre. Cal Trepat és una fàbrica lligada al desenvolupament de la capital de l’Urgell durant el segle XX i és un plaer per als sentits poder-la visitar. Les persones que miren el món a través d’un visor de càmera en són molt conscients.