Joseph Lister
Quan estàs immers
en el dia a dia resulta molt fàcil perdre la perspectiva. La importància de rutines com ara rentar-se les mans, esterilitzar instrumentals quirúrgics, utilitzar guants i mascaretes d’un sol ús o netejar les superfícies amb lleixiu són automatismes que fem sense pensar. Per a nosaltres, probablement és difícil visualitzar com devia ser la medicina abans de l’adopció d’aquestes pràctiques. Encara ho és més aixecar el cap i visualitzar quines seran les rutines que marcaran el dia a dia del futur. El geni, l’autèntic geni, és qui sap canviar l’escenari. Nascut a Anglaterra, Joseph Lister (1827-1912) fou un d’aquests genis. Agafant les idees sobre la neteja i les infeccions de Semmelweis i els descobriments sobre bacteris de Louis Pasteur, va desenvolupar tota una sèrie de tècniques com són l’ús d’antisèptics per netejar mans i instrumentals, la pell dels pacients abans de la cirurgia i la neteja dels espais. La conseqüència fou que la mortalitat a la cirurgia de l’època va baixar exponencialment. Operacions impossibles van ser possibles. També va inventar un aerosol antisèptic i el fil quirúrgic absorbible. Va ser nomenat baró i el gènere bacterià Listeria porta el seu nom, com també un conegut antisèptic bucal.
Les seves tècniques van entrar en acció de forma massiva el 1870 a la guerra francoprussiana. Milers de soldats prussians van salvar la vida. Uns anys després, Robert Koch va demostrar la utilitat d’esterilitzar la roba per combatre les plagues. La revolució que va provocar modelà el pensament de les següents generacions de metges. El Dr. Josep Trueta es va basar en Lister per construir el seu treball sobre les ferides quirúrgiques i la lluita contra la gangrena, igual que el seu coetani, el Dr. Joaquín d’Harcourt Got, cap de Cirurgia de l’exèrcit republicà, va fer durant la Guerra Civil. Al mateix temps, un jove Dr. Moisès Broggi desplegava els quiròfans de campanya al front i el Dr. Frederic Duran-Jordà organitzava el servei de transfusions de sang. Més tard, ja a l’exili, Trueta va portar totes aquestes experiències a l’exèrcit britànic durant la Segona Guerra Mundial. Aquestes, però, ja són unes altres històries.