La fe dels pobres

La cruzada de los inocentes

, de la francesa Chloé Cruchaudet, és una aproximació molt interessant a la societat francesa de l’edat mitjana: bruta, ignorant i brutal. L’autora agafa un fet que els historiadors no encerten a decidir si van ser reals o no –les mobilitzacions d’infants en llargues marxes per França i Alemanya amb la idea de fer croades de gent amb els cors purs contra els musulmans–, narra una història sobre la bondat i ens pregunta si la maldat és una conseqüència inherent al fet de viure.

La novel·la ressegueix les desventures de Colás, un marrec tan entremaliat com qualsevol altre marrec de la seua edat, que es veu obligat a fugir de casa i buscar-se la vida a la França rural del segle XIII. La croada, que dóna nom al títol de l’obra, és una anècdota convertida en farsa, una al·lucinació traduïda en aparició, una ocurrència elevada a categoria de missió vital.

Colás, arrossegat pel seu amic Camille, aconsegueix convèncer una bona colla de nens i nenes que Déu els ha encomanat un objectiu irrenunciable: arribar a Terra Santa i convertir els musulmans a la fe cristiana.

Organitzada narrativament d’una manera molt clàssica, al llarg de la introducció se’ns presenta la vida de Colás i el que s’anomena

la crida a l’aventura

del protagonista. Tot el segon acte és la croada, dividida en quatre capítols que l’autora ha encertat a desenvolupar en el cicle de les quatre estacions. A través de tot aquest cos central veiem la transformació dels personatges i la modulació de les seues necessitats i motivacions, influenciades pel temps que domina cada període de l’any. El desenllaç, ben resolt, és tan cru i tendre com la vida mateixa.

L’estil de Cruchaudet ens transporta inevitablement a un món infantil, i dóna a entendre que els nens sempre han estat nens. Amb unes vinyetes sense marc, que transmeten la sensació de faula orgànica, l’ús de colors dominants ajuda a transmetre les emocions que acompanya la història.

és una novel·la d’aquelles que són molt més lleugeres del que sembla, que al pair-les t’adones dels seus matisos.