Un llarg viatge

La Segona Guerra Mundial

vista des del punt de vista d’un jove tailandès.

Papaya Salad

d’Elisia Macellari és això i és molt més. La novel·la és la vida real d’un oncle de l’autora, una versió lliure i colorista plena d’humor, amor i tendresa. Sompong és el tiet avi de Macellari, que quan ella era petita va explicar-li la seua vida i com va conèixer Lek, l’amor de la seua vida. Fill del xèrif en una zona rural aïllada de Tailàndia, de petit va créixer apreciant l’amor a la família, l’esforç, el sentit de la justícia i la generositat. També ho va fer lluny dels pares, a Bangkok, ciutat en la qual va descobrir que la seua autèntica passió eren les llengües i viatjar. L’exèrcit li va semblar la millor opció i en pocs anys va convertir-se en el millor de la seua promoció, honor que li va ser recompensat amb una beca per estudiar a l’acadèmia militar de Berlín. Alemanya, Europa, l’altra punta del món. L’únic contratemps és que el Tercer Reich declara la Guerra a Polònia i comença la segona Guerra Mundial. El seu destí és l’epicentre d’un dels conflictes bèl·lics més trascendentals del segle XX. La novel·la, narrada en primera persona pel protagonista i dibuixada amb delicadesa per la seua neboda, transcorre a partir d’aleshores en paisatges que són absolutament inòspids per a Sompong: només el viatge de Tailàndia fins a Europa en vaixell és una odissea que avui en dia ens és impossible d’imaginar. Arriba a la Itàlia de Mussolini i acaba a Nova York. Pel camí treballa a l’ambaixada del seu país en un Berlín devastat per les bombes, coneix la qui després serà la seua dona en un pis de Viena, és pres en un hotel de luxe als afores d’Austria, sobreviu a un camp de batalla i creua l’Atlàntic com a pres diplomàtic en un vaixell de la marina nord-americana.

Quan Sompong torna a Tailàndia és una altra persona. Ell diu que “tots els ingredients ja s’havien mesclat, ara els sabors convivien junts en una mateixa història”.