Els fundadors

Als lectors que escrivim

sobre els llibres se’ns demana honestedat: ensenyaré les cartes. El llibre que ha escrit Raül Garrigasait intitulat

Els fundadors

, una història d’ambició, de política i de clàssics, m’ha interessat moltíssim perquè tinc una certa devoció, que prové dels meus estudis de batxillerat, cap als estudis dels clàssics grecs i llatins. Garrigasait, en la seua raresa i intel·ligència, ha escrit un bon assaig divulgatiu, en l’accepció correcta del terme: una explicació clara, sense embalums erudits, d’una fundació cultural anomenada Bernat Metge, que molts de vostès deuen conèixer pel seu “caràcter mític”: és a dir, és més citada i admirada que comprada i llegida.

Garrigasait ha sabut imprimir un aire de novel·la al seu assaig, en el qual les idees no estan separades de la narració dels fets, tant personals, com generals i històrics. En aquest sentit, és un llibre d’història política i cultural de primer ordre: perquè mostra eficaçment com política i cultura van de bracet. Interessarà molt als historiadors.

El treball de l’assagista és molt bo quan sintetitza en una frase o en una escena un personatge o una acció, que representen una època. Per cert, si no m’erro, els grans personatges de la història són, en aquest ordre: Francesc Cambó, el gran polític, arraconat als anys trenta del segle XX; Joan Estelrich, el gran publicista i ànima gerent de la Fundació

–

els seus dietaris, publicats fa anys a Quaderns Crema–, en donen un perfecte retrat. I Carles Riba, l’intel·lectual del Noucents, el Poeta i el gran Traductor de la seua generació.

Si em permeten, TV3 ha de fer una sèrie sobre aquest llibre: fora el correlat superior al programa

Crims

, que dirigeix Carles Porta. Si hi ha un grup de guionistes que saben treure partit d’aquesta història, a la manera dels anglesos –i, doncs, dedicant-hi diners–, a

Els fundadors

hi ha la història de la Bernat Metge i la història de la Lliga Regionalista, i la història dels llatinistes que la Guerra Civil va escombrar de la nostra societat, i el franquisme triomfant. El llibre interessarà vivament a tots els filòlegs clàssics o moderns: mostra llis i ras com la filologia no és pas un coneixement buit i inerme com volen fer-nos empassar els mentiders habituals sinó que està imbricada en la història i en la política de nostra societat. Com a exemple final, em fa posar tristíssim la història de tres traductors de la Bernat Metge: Jaume Balcells, el traductor de

De la natura

, de Lucreci, que morí trasbalsat a Ginebra el 1938, d’una estranya infecció, la infecció del feixisme; el senyor Segalà i Estadella, hel·lenista traductor de la

Ilíada

, que morí en els bombardeigs del 1938 a Barcelona, i el canonge Carles Cardó, traductor de Sèneca, que morí exiliat a Ginebra.

M’ofereixo a escriure una sèrie sobre

Els fundadors

. És exportable a mig Europa, i mig món.