Hamburgueses

Ja fa alguns anys

que es parla de carns artificials. El concepte és molt simple i atractiu. Per un cantó, cada cop més s’apel·la al benestar animal. Per un altre, els costos ambientals de la producció d’aliments estan sota escrutini públic, i és evident que produir carn és més costós que produir cereals o verdures. Els animals han de menjar-se els vegetals, i transformar-los en múscul, ossos, plomes i altres teixits, i, a més a més, en energia per moure’s, mantenir la temperatura, reproduir-se i, en general, viure. I quan ens arriben al plat, sols ens en mengem algunes parts.

Imagineu, ara, fer al laboratori un animal que fos tot ell teixit muscular. Tot fora aprofitable, i no gastaria recursos en la fabricació de pèl, ossos i altres òrgans superflus per a nosaltres. Un múscul que no sent ni percep res eliminaria el debat ètic entorn de la cria i el sacrifici, i deixarien de tenir sentit els escorxadors. I per al medi ambient, l’estalvi de recursos significaria menys pressió cap a l’entorn natural per a subministrar proteïna animal per al consum humà.

Aquestes idees són llamineres, però calia superar l’escull principal; i no era fàcil. Mentre en el desenvolupament d’un animal viu les cèl·lules es van especialitzant per a formar nous teixits, en els cultius de laboratori no hi ha, de manera natural, res que expliqui a una cèl·lula mare si ha de ser múscul, nervi, sang o un altre teixit. Avui hem après a induir químicament aquesta transformació, creant una expectativa que ha dut a inversions multimilionàries en aquest sector. De moment, cada hamburguesa surt caríssima, però de ben segur que s’abaratiran. I, diuen, aconseguirem eliminar els escorxadors i aquesta carn serà lliure d’hormones i antibiòtics.

Segur? A la placa de laboratori, les cèl·lules necessiten un medi nutritiu per a créixer, i per a fer-lo, ara per ara, no s’ha aconseguit prescindir dels subproductes d’escorxador. I mentre un animal sa té un sistema immunitari que impedeix la presència de microorganismes dins de la carn, els cultius de laboratori no en tenen, i només es poden cultivar en ambients pràcticament estèrils, difícils d’aconseguir i cars, i sovint amb el reforç d’antibiòtics, que la carn natural a la venda ja no conté, per l’estricta normativa de producció.

En el futur gaudirem d’aquests productes i la tecnologia permetrà fer-los amb medi vegetal i sense antibiòtics, segurament, però cal no perdre el sentit crític davant de qualsevol novetat que afirmi tenir grans avantatges respecte al present.