En primera persona

Shin’ichi Abe

és un dels autors de referència del watakushi manga, el manga del jo. Nascut el 1950 a l’illa de Kyushu, de ben jove se’n va anar a Tòquio amb la seua parella Miyoko, al barri bohemi d’Asagaya, escenari de les diferents històries que formen aquesta compilació. Abe s’ha convertit en un clàssic del còmic japonès alternatiu i sempre ha utilitzat la seua pròpia vida com a material per als seus treballs. Una vida turmentada, marginal, erràtica i autodestructiva. Les històries d’aquesta edició van veure la llum als primers anys setanta a la revista

Gabo

que, tot i ser una de les més importants del còmic underground nipó, mai va poder pagar-li amb prou diners per viure amb decència. Els problemes mentals i amb l’alcohol el van dur a flirtejar amb una secta, època molt improductiva des del punt de vista del còmic. Quan Abe semblava condemnat a l’ostracisme, va aconseguir ressorgir com a autor. Un seguit de reedicions de les seues obres van despertar l’interès dels més joves i el seu allunyament de la secta i el sake –licor d’arròs típic japonès– el van reconduir al còmic, on encara continua treballant.

Los Sentimientos de Miyoko

no és un còmic fàcil. No hi trobarem històries autoconclusives amb conflictes evidents ni grans personatges que ens atrapin en una trama inquietant. Són fragments vitals, sovint inconnexos, amb diàlegs confusos i perduts. Abe obre les portes de casa i ensenya sense complexos la seua misèria, utilitzant sense filtres la seua pròpia parella i els amics, construint amb les seues pròpies mans el prototipus d’artista turmentat per l’art i l’existència. En un blanc i negre molt senzill, de traça fina, Abe construeix uns personatges que a voltes són estilitzats i en altres, més caricaturescos. Aquestes històries es van publicar fa gairebé cinquanta anys i en tot aquest temps no han perdut la vigència: els personatges continuen sent éssers fràgils, autocomplaents i alhora carregats de culpa i motivacions existencials autodestructives. L’obra d’Abe és un estat mental i s’ha de llegir en aquest sentit.