Charles Messier

El dia 26

de juny es compliran 290 anys del naixement de l’astrònom francès Charles Messier. Molt sovint, hi ha científics que acaben estant força vinculats a un resultat, a una descoberta o un desenvolupament científic que van dur a terme, encara que aquest no fos el seu objectiu principal. És el cas de l’incansable observador i cercador de cometes, Charles Messier.

Messier va introduir-se en el món de l’astronomia per les seves grans habilitats com a dibuixant i no pas pels seus coneixements científics, ja que en aquella època prèvia a l’astronomia amb càmeres, l’observació visual i el dibuix eren eines fonamentals d’aquesta ciència. Si bé els seus coneixements podien ser inicialment limitats, el seu entusiasme i passió per la feina, combinat amb una habilitat i metodologia de treball extraordinàriament precisa, el van fer destacar en l’observació amb telescopi.

El treball més rellevant de Charles Messier és un catàleg astronòmic de 110 d’objectes que tot i que oficialment tenia el nom de

Catalogue des Nébuleuses et des amas d’Étoiles, que l’on découvre parmi les Étoiles fixes sur l’horizon de Paris

, ha passat a la història com el “catàleg Messier” i és el que fa que els objectes difosos més destacats al cel tinguin com a codi la lletra M de Messier seguida d’un número entre el 1 i el 110. Ara bé, Messier no volia fer un catàleg de nebuloses i cúmuls, sinó que la seva obsessió era la cerca de cometes i l’estiu de l’any 1758 era la data prevista de la reaparició del cometa Halley, si els càlculs fets 50 anys abans per Edmund Halley eren bons. Així que Messier es va posar a la cerca i a la primera nit va estar analitzant un objecte que va resultar ser el romanent d’una supernova a Taure observada pels xinesos l’any 1054, que ara anomenem M1-Nebulosa del Cranc.

Així doncs, Messier va anar topant amb objectes difosos que podien semblar cometes i amb la finalitat que altres observadors no es trobessin amb el mateix problema, va anar compilant els més brillants fins a un catàleg de 103 objectes amb l’ajut de Pierre Méchain. Els set restants es van afegir a posteriori a partir de les anotacions que havia deixat Charles Messier. Entre els 110 hi ha objectes com les Plèiades (M45) o la galàxia d’Andròmeda (M31), que són visibles a simple vista, o la fotogènica Gran Nebulosa d’Orió (M42).