Borlaug

Norman

Borlaug, nascut el 1914 a una comunitat rural d’Iowa, no és un heroi anònim, però mereixeria ser molt més conegut. Als anys 30 el va impressionar la fam que passava gent a l’atur que ell acollia en un programa de treballs comunitaris. Això, deia ell mateix, va entossudir-lo a millorar la producció d’aliments. Tot i que va fer estudis forestals, més tard es va orientar cap a l’agronomia, a la protecció de cultius, primer, i la millora genètica vegetal, després.

Va ser a partir de 1944, en un centre internacional de Mèxic sota els auspicis de la fundació Rockefeller, on va desenvolupar l’obra de la seva vida amb blat i panís: millora per obtenir varietats més resistents al rovell, una plaga fúngica que arrasava la producció; varietats més productives; varietats nanes de tija gruixuda, perquè les de tija llarga es doblegaven amb facilitat sota el pes de les espigues, i eren més sensibles a l’ajaçat pel vent o la pluja, cosa que feia que part de la collita es malmetés. I varietats de cicle curt, que permetien dues collites a l’any.

El resultat va ser tan prodigiós que Mèxic, que als anys 40 era deficitari en cereals i corria risc de malnutrició, als anys 60 era exportador net de blat. Va intervenir també a l’Índia i el Pakistan, i més tard a l’Àfrica, on va implementar les millores assolides a Mèxic. Al conjunt d’actuacions se’l coneix com a Revolució verda, i el va fer mereixedor del premi Nobel de la Pau el 1970.

La higiene i la medicina són darrere el boom de població mundial dels segles XIX i XX, que, a judici d’alguns antropòlegs, ens atansava a l’infern malthusià de l’escassetat d’aliments i la fam. Les poblacions on la nombrosa descendència assegurava uns pocs supervivents adults van passar a veure com la majoria sobrevivien, creixia la població i apareixia el risc de l’escassetat d’aliments. Per això, de poques persones es pot afirmar que hagin salvat tantes vides com Borlaug. Dir centenars de milions es queda curt, ja que la seva contribució té molt a veure amb el fet que des que ell va començar a treballar a Mèxic al final de la II Guerra Mundial, fins l’any de la seva mort, el 2009, la població mundial va gairebé triplicar-se, de menys de 2.500 milions a fregar els 7.000. Treballs com el de Borlaug, a més de les responsabilitats professionals al llarg de tota la cadena alimentària, justifiquen plenament el lema que ha fet seu la UdL per al títol d’Enginyeria Agronòmica. És la professió que alimenta el món.