Entre el blanc i negre hi és tot

‘Cappuccino Commotion’

és un relat honest i divertit sobre les contradiccions i les pors de fer-se gran i assumir que ja no hi ha volta enrere, que no sempre pots traslladar-te a una nova ciutat per començar de nou. Un camí que Rosa Navarro no pot deslligar d’una recerca constant de la pròpia identitat de gènere. Sí, l’autora és lesbiana i bona part de la seua obra personal ha girat al voltant d’aquesta realitat, però no és un llibre per a lesbianes perquè la majoria de les seues inquietuds, pors, sentiments i obsessions són universals. Es va donar a conèixer amb

Salidas de emergencia

, obra de peces curtes en les quals ja abordava sense manies ni tabús la realitat de ser jove, moderna i

bollera

a la Barcelona del tombant de segle. Amb un assortit de referències cinematogràfiques i musicals que són tota una declaració d’intencions, els punts geodèsics pels quals es traça el seu mapa personal també són un referent per a tota una generació que va descobrir Barcelona a finals dels anys noranta. La protagonista, que explica la història en primera persona, explica el llarg camí que va des de la selectivitat, un dels punts d’inflexió més importants de la nostra vida, tant si en som conscients com si no, i l’acceptació de la maternitat compartida a través de l’embaràs de la seua parella, quan els quaranta comencen a ser una amenaça tangible.

En aquest llarg període de gairebé vint anys, Rosa Navarro es focalitza en aquelles vivències que van marcant el camí de la pròpia identitat, que és impossible crear si no és en relació amb les altres persones que t’envolten. Amb un estil molt planer, ple de metàfores cinematogràfiques i una narrativa que escapa del dramatisme, Navarro ens apropa a la seua intimitat amb una sinceritat entranyable. Només amb la distància que dóna la supervivència, encara que la pell sigui un mapa de cicatrius que t’acompanyaran sempre, pots riure’t de les teues pròpies misèries sense caure en la condescendència naïf o l’autoflagel·lació destructiva.

Mapes, fotografies, acudits visuals i postals. Les tècniques narratives que utilitza per desgranar la història defuig el format tradicional del còmic i s’acosta a un collage molt personal, en el qual es poden identificar moltes de les seues influències culturals perquè hi són més o menys explícites, més o menys subtils.

Cappuccino Commotion

és lleugera i alhora profunda, divertida i plena de dramatisme. Entre el blanc i el negre, com diu la protagonista, hi ha molts matisos.