No era el paradís

Amb la caiguda del mur

no hi anava implícita la construcció de ponts. Després de gairebé vuitanta anys de convivència en compartiments estancs, entre l’Europa comunista i l’occidental, es va posar de manifest una realitat que venia de més antic: la ignorància i la reticència mútues. El continent s’ha tendit a dividir a partir de moltes variables polítiques, religioses, geogràfiques, lingüístiques o de tradicions culturals; i sigui des de la perspectiva que sigui, Ucraïna i Rússia sempre han viscut a l’altra banda del riu. No és que ens caiguin antipàtics, és que cauen lluny. Això no resta valor a Los cuadernos ucranianos y rusos d’Igort, publicats per Salamandra Graphics, ans tot el contrari.

Arnau Barios, fill de Térmens i traductor al català d’Aleksandr Puixkin, comentava en una entrevista en aquest mateix dominical que els russos eren una gent encantadora i hospitalària, treballadora i molt amiga dels seus amics. Està clar que Barios, a les seues classes de la universitat, ha trobat gent més propera al perfil de la periodista i activista Anna Politkóvskaia que als oficials i soldats destinats a Txetxènia en la guerra que hi té oberta Putin. En aquesta edició, Salamandra ha compilat en un sol volum els dos quaderns que l’italià Igor Tuveri (Igort) va fer en ambdós països. El rus utilitza l’assassinat de Politkóvskaia com a metàfora de l’actual Rússia: un estat mafiós que aprofita la guerra al Caucàs per expiar els seus propis dimonis. A través de visites sobre el terreny i entrevistes a gent que la va conèixer, Igort ens acosta a una realitat que, malgrat que la intuïm, no deixa de ser esfereïdora. Txetxènia ha deixat de sortir als mitjans de comunicació occidentals. Això no implica que la guerra de baixa intensitat que s’hi practica no serveixi per mantenir viva la flama de l’odi i sigui, també, una excusa per al control social. Una guerra que ha causat i causa gran dolor entre víctimes i botxins.

L’altre diari s’articula a través dels records de diferents persones que Igort coneix en els seus viatges a Ucraïna. En totes hi ha un punt de trobada: la persecució i la fam extrema a la qual van ser sotmesos pel règim de Stalin els anys trenta del segle passat. Els assassinats, els desplaçaments forçosos i les detencions arbitràries van ser el preludi de saquejos i expropiacions de terres i menjar, una situació que va derivar en fam extrema i greus episodis de canibalisme.

Ben documentat, amb un estil que a voltes frega l’assaig, amb un ús elegant i acurat de dues tintes sobre paper de color crema, Los cuadernos ucranianos y rusos és una meravella per als amants del còmic social.