Tycho Brahe, l'home del nas d'or

Avui

ens remuntarem a la segona meitat del segle XVI per descobrir un dels personatges més excèntrics de la història de l’astronomia. Es tracta de l’astrònom danès Tycho Brahe. Tycho va desenvolupar la seva carrera abans que Galileu introduís l’ús del telescopi, per tant es considera el darrer dels gran observadors del cel a ull nu. Tycho, un curiós de l’observació del cel, es va adonar que la major part de fenòmens astronòmics que es produïen no quadraven amb les dates de què es disposava a l’època i va arribar a la conclusió que calia realitzar millors observacions per fer els càlculs dels esdeveniments de forma més precisa. Amb aquesta idea al cap va observar de forma incansable centenars d’estels i va anotar les seves posicions amb una precisió increïble per ser fetes a ull, així com també nombroses taules de seguiment de planetes que serien crucials en l’esdevenir de la història.

Malgrat ser un observador meticulós, Tycho tenia al cap la idea que la Terra havia de ser central, influït per la creença de l’època en que es considerava la Terra el centre del món. De les seves observacions en va proposar un model de Sistema Solar on els planetes estaven orbitant al voltant del Sol a excepció de la Terra, que estava fixa i era tot el Sistema Solar el que orbitava com un bloc al voltant de la Terra, el SistemaTychònic. Un sistema molt complicat, quan davant seu tenia les dades que li donaven la resposta correcta i que Johannes Kepler més tard trobaria.

Es tracta d’un personatge molt peculiar ja que de ben jove va patir una lesió al nas i lluïa una pròtesi feta de metalls preciosos. La història darrere “l’accident” és de les més singulars de la ciència. Segons sembla tot va ocórrer en un duel a espasa amb un altre estudiant per resoldre qui era millor matemàtic dels dos... una solució molt matemàtica com es pot deduir. La història diu que Tycho va guanyar el duel, però va perdre part del nas i se’l cobria amb aquestes pròtesis.

També motiu d’estudi és la mort de Tycho, ja que durant molt temps va ser atribuïda a no haver-se volgut alçar d’un copiós àpat per anar al servei. Ara bé, en analitzar les seves restes el 1996 es va veure que realment va morir per enverinament de mercuri, produït molt probablement pels medicaments que ell mateix es fabricava per guarir-se de les conseqüències d’una vida agitada i plena de festes i excessos de tota mena.