La ira és la mare d'Europa

Si la Grècia clàssica

és el bressol de la civilització occidental,

La

Ilíada

d’Homer és el text fundacional del vell continent. No és poca cosa, Després d’endinsar-se en la vida i obra de Velázquez i guanyar el Premi Nacional del Còmic el 2015 amb

Las Meninas

, els autors ens transporten a la guerra de Troia per fer una lectura particular del clàssic que han titulat

La Cólera

.

Aquil·les, el protagonista de la història –sí, el del taló–, se’ns presenta com un personatge hedonista i vital, capaç d’estimar sense prejudicis i matar sense contemplacions. Ambigu, atractiu, líder. Un home de bellesa andrògena i una força brutal. El setge de Troia és l’escenari original del poema, una guerra que esdevé absurda als ulls del mateixos protagonistes, els aqueus, arrossegats fins a les portes de la ciutat per Agamèmnon, rei de reis, disposat a assetjar-la per orgull i a patir les calamitats que convingui per aconseguir destruir-la. Conscients que els poetes convertiran el fang i la sang en glòries eternes, els protagonistes es veuen atrapats entre la lleialtat i l’odi durant gairebé deu anys. El poema gira al voltant d’Aquil·les, qui finalment no pot defugir la mort en la conquesta de Troia, assedegat de sang, encegat per la ràbia. En un moment prova d’evitar el destí, finalment hi sucumbeix. El pecat original d’Europa és un setge brutal, una ira irracional, una guerra que la cultura embellirà amb la seua lírica. Tres mil anys més tard, Grècia ja no busca la glòria en terres estranyes sinó que tanca les fronteres, negociant amb la vella i poruga Europa la feina bruta de la contenció. Som els fills d’Aquil·les, el hereus descafeïnats de la seua ràbia. Amb un ús exquisit del llenguatge del còmic, utilitzant les paraules justes per no exposar els personatges a diàlegs forçats i obvis, el duet escapa a l’encotillament de la història original i crea una peça que sap jugar amb els mites i els personatges fins al punt que capgiren –literalment– el llibre per viatjar a través del temps i conèixer els nefastos descendents d’aquella còlera. Un llibre complet que suporta la relectura i que té diferents capes d’interpretació. Ben documentada, amb recursos narratius que transcendeixen la història que ens expliquen García i Oliveras converteixen la Ilíada en un punt de partida per anar una mica més enllà. Imprescindible.