Un imprescindible del 'gekiga' japonès

Nascut a Osaka el 1935,

Totsumi va començar de molt jove en el món del manga. Amb només quinze anys va conèixer i va publicar la seua primera historieta de la mà d’Osamu Tezuka, referent omnipresent del manga, que ja era una llegenda a mitjans del segle passat. A mesura que es fa gran, Totsumi té la necessitat d’explicar històries que s’allunyin del món infantil del còmic i juntament amb altres autors joves creen el

gekiga

. Aquesta és l’etiqueta sota la qual comencen a publicar còmics amb protagonistes adults, estèticament més realistes, amb personatges polièdrics que viuen conflictes més d’acord amb la seua realitat quotidiana. L’èxit aclaparador de la proposta el va consolidar com un dels grans autors de la segona meitat del segle passat i un referent del còmic nipó. Fins i tot el seu mestre, Tezuka, anys més tard va seguir l’estel·la del deixeble amb obres com

Adolf

.

En aquesta edició de Satori, firma especialitzada en còmic i cultura nipona, es respecta la forma de lectura original de dreta a esquerra, un exercici interessant per als no iniciats en el còmic japonès. Les nou històries que han compilat en aquesta edició de luxe, acompanyada d’un text del mateix autor, una biografia completa i una anàlisi de cada una de les peces, són originals dels primers anys setanta. La soledat i la culpa són dos dels elements centrals que mouen els protagonistes, que viuen en uns entorns hostils. Si bé als nostres ulls els còmics tenen una estètica nipona molt evident i l’estil és clarament d’historieta, s’ha de contextualitzar històricament per comprendre el trencament que va suposar el

gekiga

en la societat nipona i el punt d’inflexió que va suposar en el manga. En comparació amb els còmics que es feien fins aleshores, Tatsumi va apostar per escenaris foscos i decadents i representacions humanes proporcionades. A través de primers plans molt tancats podem comprendre els sentiments dels personatges: ràbia, por, desconcert, vergonya o esperança. Una col·lecció d’emocions que en contextualitzar les històries ens permete comprendre les contradiccions i els traumes de la societat nipona de postguerra.

Els relats de Tatsumi, mig segle més tard de la seua publicació, es confirmen com allò que són: uns clàssics que cal tenir en compte per comprendre com ha evolucionat el món del còmic al país nipó i com ha influït a nivell internacional. No en va, revistes com

Víbora

ja havien publicat algunes de les històries als anys vuitanta.