Down the backstreets

Per començar aquest 2021

us parlem del

Guru’s Jazzmatazz Volum. 1

del raper, productor i músic Guru. Va ser editat al 1993 per la

label

Chrysalis Records i és considerat una

masterpiece

tant per la crítica especialitzada com pel públic. Guru, membre fundador dels enormes Gang Starr juntament amb DJ Premier, va ser un dels primers artistes a unir músics de jazz i mc’s (rapers) en un estudi per gravar un disc com una banda de rock. En el seu moment va ser un experiment sonor que tenia al seu cap i que Guru va materialitzar en posar dins una batedora la influència del jazz –que havia mamat des de la seva infància– amb la cultura rap –amb la qual havia crescut als carrers de Boston– i que s’havia escampat arreu dels EUA.

En aquest

Volum 1

la varietat vocal de cada un dels mc’s que hi apareixen dona una gran riquesa estilística al disc, creant atmosferes sonores que conviden al ball combinades amb la cruesa lírica del rap. El disc va tenir molt bona acollida tant a Amèrica com a Europa i va ser el primer de tres volums boníssims. Tot i que ja fa anys que teníem l’edició original, fa poc vam adquirir aquesta

deluxe edition

de tres vinils en una caixa preciosa. A l’interior hi trobem el disc original (del qual us parlem avui), un segon lp amb 4 bonus tracks amb diferents versions i un tercer amb tots els temes instrumentals. El

package

ve acompanyat d’un preciós llibret amb fotografies espetaculars on apareix el mateix Guru. Si el fulleges escoltant el disc pot transportar-te imaginàriament a un club fosc i ple de fum a altes hores de la nit, un local en el qual un quartet de jazz toca en un petit escenari i totes les taules són plenes de gent, criatures nocturnes del

downtown

de qualsevol gran ciutat dels Estats Units.

Els onze temes i la introducció que conté el disc són d’una qualitat estratosfèrica; destacar-ne algun es fa difícil per la varietat dels col·laboradors al micròfon que hi canten a cada peça. Algun que ens atreu especialment serien

Le Bien. Le Mal

amb MC Solaar,

No time to play

amb Dee C Lee,

Lougin

amb un Donald Byrd sublim als pistons de la trompeta, i

Down the backstreets

. Poseu-lo d’inici a fi en qualsevol d’aquets vespres de festes tot paint algun dels àpats pendents i deixeu-vos seduir pel disc en qual, ja de bones a primeres, a la intro del disc, escoltem Guru donant-nos la benvinguda amb un “welcome to jazz, guys, this is an experimental fusion of hip-hop and jazz”...