Absurd en persona

Hi ha qui considera

, potser perquè es dedica al fantàstic món de vendre autoajuda, que tothom té un do. El drama és que si la seua habilitat especial és esquilar ovelles islandeses seguint el mètode tradicional és molt probable que passi per aquesta vida sense trobar-lo, explotar-lo i convertir-nos en algú realment especial. El que podríem avenir-nos a consensuar és que Raúl Cimas en té un i la providència li ha permès exprimir-lo amb èxit. La seua mirada és particular, no està pensat per als

prime

times

de les cadenes generalistes, però fa molts anys que signa quantitats ingents de material d’humor capaç d’aguantar el pas del temps.

Muchachada nui

és el programa que va posar el seu nom a la llista d’humoristes a tenir en compte, la llavor que després va derivar en

La hora chanante

i

Museo Coconut

. Guionista i actor, Cimas també és l’autor d’una col·lecció d’humor gràfic que va veure la llum en tres volums

Demasiada pasión por lo suyo,

Orgullo brutal

i

Prodigios.

Ara Blackie Books compila la trilogia en un sol volum de gairebé cinc-centes pàgines intitulat

Mamotreto.

La veritat és que el punt fort de Cimas no és l’estil gràfic, que podríem titllar de senzill i brut. Fins i tot molts lectors en podrien dir obertament que és lleig. Amb una estètica directa i sense profunditat, gairebé com si fossin esbossos, l’autor podem dir que

va per feina

. A més a més, ho fa sense que ens perdem. Sempre podem dir, i és cert, que el que compta és el missatge. I en aquest sentit n’hi ha per sucar-hi pa. El seu no és un humor fàcil, tota l’obra es mou sempre en el pantanós terreny del costumisme absurd. L’obra s’articula al voltant del seu alter ego, que es passa el dia despullat fent el mandrós per casa conversant amb un iogurt de pinya, el qual ens va presentant personatges i les seues aventures i desventures. Pel sofà de casa seua hi passen personatges delirants com Fliper Nazarin o Pedro Panadero, que comparteixen

Mamotreto

amb altres il·lustres com Cíclope, entre d’altres.