Paris Pimi,pionera al segle XX

Tot sovint

quan utilitzem la paraula

pioner/a

en ciència ens fa pensar que ens hem de traslladar diversos segles enrere però, com ja hem vist en seccions anteriors, en el cas de les dones científiques la seva entrada en la ciència i la recerca ha estat molt dificultosa. Per això, avui parlem d’una pionera que va néixer ara fa només 110 anys, el gener de 1911.

Nascuda al districte de Besiktas, a Istanbul, llavors part de l’imperi otomà, descendent d’armenis en una situació benestant li va permetre poder accedir a la universitat i va esdevenir l’any 1937 la primera dona a obtenir un doctorat de perfil científic a la Universitat d’Istanbul. Un dels fets cabdals per la seva dedicació a l’astrofísica va ser la presència a Turquia d’Erwin Finlay-Freundlich, científic alemany que havia treballat amb Albert Einstein i que fugint del nazisme es va refugiar a Turquia, on va ser professor i entre d’altres va dirigir la tesi de Paris Pi

mi

.

El mateix Freundlich la va animar a marxar a fer una estada a Harvard just després de la tesi que li va permetre interactuar amb els grans científics del moment que estaven treballant o fent estades als Estats Units, entre ells una altra pionera astrònoma com Cecilia Payne-Gaposchkin. En aquesta estada va conèixer Félix Recillas, jove matemàtic mexicà, amb qui s’acabaria casant i junts emprendrien l’aventura de viure a Mèxic i obrir camí a la recerca en aquell país. Pi

-mi

va ser contractada per l’Observatori de Tonantzintla a Puebla i va esdevenir la primera persona (home o dona) professional de l’astronomia a Mèxic, fet que li val el sobrenom de “mare de l’astronomia mexicana”.

Va treballar durant gairebé 50 anys per la UNAM mexicana i va desenvolupar estudis innovadors en la cinemàtica de la Via Làctia que van resultar les primeres explicacions de l’estructura espiral galàctica. També va destacar en la catalogació i estudi de cúmuls estel·lars i va crear el catàleg Pi

mi

de cúmuls a l’hemisferi sud amb objectes que va descobrir. Un altre camp en què va ser referent va ser en l’estudi de les regions HII (hidrogen ionitzat) vinculades a processos de formació estel·lar però també a estadis finals de les estrelles com són les nebuloses planetàries.

La seva vocació i capacitat per l’ensenyança de les ciències van fer que guanyés nombrosos guardons vinculats també a la docència, en la qual va estar activa gairebé fins a la seva mort, l’any 1999.