McCartney sempre serà un exbeatle

Per

Hi ha novetats

ineludibles, noms que no es poden obviar quan treuen un disc encara que en faci vint que no aporten res de nou a la música. Paul McCartney és una d’aquestes velles glòries del segle passat que han arribat al XXI cavalcant sobre una carrera que ningú gosa posar en quarantena. Encara que faci cinquanta anys que va estrenar en solitari amb un reivindicatiu

McCartney

, el de Liverpool sempre serà un exbeatle. Només eren quatre, així que el mèrit és indiscutible. Parlant de quarantenes: aquest darrer àlbum ha estat composat, gravat i produït en solitari al seu estudi de Sussex durant els confinaments de l’any passat. D’aquesta manera tanca una trilogia que va començar el 1970, va continuar deu anys més tard i ara es liquida amb aquest disc que podríem qualificar d’irregular. Entremig, més de vint-i-cinc referències entre gravacions d’estudi, directes i compilacions. A

McCartney III

flirteja amb el folk, el soul i fins i tot el jazz electrònic. Val a dir, al seu favor, que podent viure de renda porta la música a la sang.