El client sempre té la raó

Us heu parat mai

a escoltar una conversa en algun establiment del vostre poble o barri? Feu la prova més d’un cop i en comerços diferents. El contingut serà molt divers, però gairebé totes tindran un tret en comú: transcorreran en la mateixa llengua. O seran converses només en castellà o només en català.

El codi de consum diu que en tots els establiments s’ha de poder atendre en qualsevol de les dos llengües, català o castellà. Per tant, tenim el dret de poder expressar-nos en la nostra i que ens entenguin, encara que se’ns adrecin en una altra. Però quina és la realitat si diem “Bon dia” i ens responen “Buenos días”? Que molts de nosaltres canviem ràpidament al castellà. Aquest canvi és automàtic, com el reflex de tancar la parpella de l’ull quan t’hi entra una brossa. Però i si som agosarats i continuem en català: “Que teniu barres de mig?” Potser ens endurem una sorpresa amb la resposta: “Se me han terminado, pero tengo de cuarto”. I així, podrem continuar amb una conversa bilingüe, en què ens han respost en castellà però ens hem pogut expressar i hem sigut atesos en català, que, al cap i a la fi, és el que diu la llei.

És cert, també, que hi ha situacions en què aquesta convivència bilingüe no és possible: demanem una barra de mig i ens responen que se’ls han acabat les magdalenes o, simplement, que no ens entenen. En aquests casos tenim dos opcions (o tres, si sou molt radicals): canviar directament (tornem a la brossa a l’ull) o fer el canvi però manifestar que, en un futur, ens agradaria poder ser atesos (és a dir, que ens entenguin) en la nostra llengua, simplement això. També hi ha l’opció de marxar de la botiga, però potser no cal arribar tan lluny.

L’increment de l’ús del català al comerç té una responsabilitat compartida entre l’Administració, els comerciants i els consumidors. L’Administració, amb plans com l’Ofercat, que actualment s’està desplegant a Lleida ciutat, treballa amb tots els actors per augmentar aquest ús. Els establiments, amb les dificultats que últimament travessa el sector, també intenten adaptar-se a la normativa. Ara bé, a l’altra banda hi ha d’haver uns consumidors proactius que no tinguin por d’utilitzar el català i que, a més, coneguin i facin valer els seus drets. Com a clients, hi tenim molt a dir.