Al país de les meravelles
Amb l’arribada
de la primavera presentem
Alicia
, el darrer disc d’Alicia Keys, una de les dames del R&B. Malgrat la seua joventut (n’acaba de fer quaranta), la seua és una de les veus més emocionants de la música negra moderna i aquest títol l’ha coronat a dalt de l’Olimp: 25 milions de discos venuts, 9 Grammys, 11 Bilboards, etc.
Keys va créixer a Manhattan i de ben petita va començar en una formació clàssica. Amb set anyets tocava Chopin i des d’aleshores el piano va ser el company inseparable de la seva vida.
Amb l’arribada
de la primavera presentem
Alicia
, el darrer disc d’Alicia Keys, una de les dames del R&B.
Malgrat la seua joventut (n’acaba de fer quaranta), la seua és una de les veus més emocionants de la música negra moderna i aquest títol l’ha coronat a dalt de l’Olimp: 25 milions de discos venuts, 9 Grammys, 11 Bilboards, etc. Keys va créixer a Manhattan i de ben petita va començar en una formació clàssica.
Amb set anyets tocava Chopin i des d’aleshores el piano va ser el company inseparable de la seva vida.
El disc segueix sonorament el rastre dels anteriors treballs discogràfics, on el soul i el funk donen la mà a la cultura hip hop, tant estètica com sonora . Quan entrem al meravellós país sonor d’Alicia l’hora llarga que dura es fa curta.
Keys és una artista coherent a nivell creatiu, mantenint la seva independència com a compositora malgrat treballar amb una multinacional (i les pressions que això comporta). Ho és també com a ciutadana del món que totes compartim, ja que és una activista i militant en diferents causes com les de Keep a Child Alive (KCA).
Aquesta organització proporciona medicaments i atenció a persones orfes i suport social a les famílies amb VIH i sida a l’Àfrica i a l’Índia. Ella és molt sensible al tema.
Va viure de molt jove com la sida s’expandia i afectava persones pròximes de la seva família.
Les cançons i composicions també les utilitza per fer-les servir d’altaveu:
Good Job
és un tema dedicat als treballadors essencials que van estar (i segueixen estant) treballant a primera línia per fer front a l’odiosa pandèmia del coronavirus; i
Perfect way to die
és una homenatge a les persones afroamericanes recentment assassinades als EUA.
Aquest treball és prou ampli per escoltar-hi l’Alicia més transversal: balades despullades a piano; els melancòlics sons dels anys vuitanta de
Time
Machine
; el deliciós pop d’
Authors of forever
o l’encomanadís reggae que tanca el disc,
Wasted energy
. A més Alicia s’acompanya d’amics i artistes dels quals ella es declara fan com Sampha, Jill Scott o Diamond Platnumz.
Artistes tan diferents entre si que enriqueixen de totes totes el resultat final del disc. A la presentació l’artista va comentar que
Alicia
és el seu disc més personal i introspectiu, potser d’aquí ve la idea de batejar-lo amb el seu propi nom i que surti ella mateixa a la portada.
A l’interior trobem escrit amb la seua lletra:
“
I’m ready to the my fullest self! This is all of me
”.
El disc segueix sonorament el rastre dels anteriors treballs discogràfics, on el soul i el funk donen la mà a la cultura hip hop, tant estètica com sonora . Quan entrem al meravellós país sonor d’Alicia l’hora llarga que dura es fa curta.
Keys és una artista coherent a nivell creatiu, mantenint la seva independència com a compositora malgrat treballar amb una multinacional (i les pressions que això comporta). Ho és també com a ciutadana del món que totes compartim, ja que és una activista i militant en diferents causes com les de Keep a Child Alive (KCA).
Aquesta organització proporciona medicaments i atenció a persones orfes i suport social a les famílies amb VIH i sida a l’Àfrica i a l’Índia. Ella és molt sensible al tema.
Va viure de molt jove com la sida s’expandia i afectava persones pròximes de la seva família.
Les cançons i composicions també les utilitza per fer-les servir d’altaveu:
Good Job
és un tema dedicat als treballadors essencials que van estar (i segueixen estant) treballant a primera línia per fer front a l’odiosa pandèmia del coronavirus; i
Perfect way to die
és una homenatge a les persones afroamericanes recentment assassinades als EUA.
Aquest treball és prou ampli per escoltar-hi l’Alicia més transversal: balades despullades a piano; els melancòlics sons dels anys vuitanta de
Time
Machine
; el deliciós pop d’
Authors of forever
o l’encomanadís reggae que tanca el disc,
Wasted energy
. A més Alicia s’acompanya d’amics i artistes dels quals ella es declara fan com Sampha, Jill Scott o Diamond Platnumz.
Artistes tan diferents entre si que enriqueixen de totes totes el resultat final del disc. A la presentació l’artista va comentar que
Alicia
és el seu disc més personal i introspectiu, potser d’aquí ve la idea de batejar-lo amb el seu propi nom i que surti ella mateixa a la portada.
A l’interior trobem escrit amb la seua lletra:
“
I’m ready to the my fullest self! This is all of me
”.
.