La Jefa 2018

Estrena prometedora.

Com que ja podem començat a viatjar més enllà de les nostres contrades gràcies que l’afectació de la maleïda pandèmia de Covid comença a millorar, avui proposem una visita a la comunitat de Castella i Lleó, concretament a la denominació d’origen Toro. Aquesta zona, que segueix un bon tram del riu Duero, és reconeguda pels seus vins negres però el blancs no es queden pas enrere a partir de les varietats malvasia i verdejo.

Concretament a partir de la primera neix La Jefa, potent nom del primer blanc de la Compañía de Vinos Vintae dins de la seva col·lecció Matsu, que significa

esperar

en japonès, i que inclou els negres El Pícaro, El Recio i El Viejo, denominacions també ben curioses.

Estrena prometedora.

Com que ja podem començat a viatjar més enllà de les nostres contrades gràcies que l’afectació de la maleïda pandèmia de Covid comença a millorar, avui proposem una visita a la comunitat de Castella i Lleó, concretament a la denominació d’origen Toro.

Aquesta zona, que segueix un bon tram del riu Duero, és reconeguda pels seus vins negres però el blancs no es queden pas enrere a partir de les varietats malvasia i verdejo. Concretament a partir de la primera neix La Jefa, potent nom del primer blanc de la Compañía de Vinos Vintae dins de la seva col·lecció Matsu, que significa

esperar

en japonès, i que inclou els negres El Pícaro, El Recio i El Viejo, denominacions també ben curioses.

En el cas de La Jefa cal remarcar que s’elabora a partir de la ja esmentada malvasia castellana de vinyes majoritàriament centenàries situades en diferents parcel·les que tenen com a trets comuns el sòl arenós i el clima continental, és a dir, hiverns freds i estius molt calorosos i, per tant, clima extrem molt similar al nostre. Abans d’entrar en el contingut de l’ampolla, ens aturem un moment a l’exterior.

I és que la imatge de La Jefa és la d’una dona empoderada sense por a mostrar-se com és gràcies a l’experiència dels anys viscuts. La fotografia de l’etiqueta és obra de la reconeguda fotògrafa Bèla Adler, que ha sabut captar en la protagonista tota l’essència d’un blanc de guarda com aquest, concebut per expressar-se amb més intensitat i serenitat amb el pas del temps.

O sigui, que no hem de tenir pressa a encetar-lo.

Però anem a veure com se’ns presenta La Jefa. És d’olor groc palla, d’intensitat mitjana, molt brillant i amb reminiscències grisoses.

Al nas aquest vi mostra una gran complexitat, destacant les notes de vainilla i fruites de llavor madures, així com matisos anisats. La cremositat predomina en boca, encara que amb una bona acidesa cosa que, tot plegat, el fa equilibrat i elegant.

En el cas de La Jefa cal remarcar que s’elabora a partir de la ja esmentada malvasia castellana de vinyes majoritàriament centenàries situades en diferents parcel·les que tenen com a trets comuns el sòl arenós i el clima continental, és a dir, hiverns freds i estius molt calorosos i, per tant, clima extrem molt similar al nostre. Abans d’entrar en el contingut de l’ampolla, ens aturem un moment a l’exterior.

I és que la imatge de La Jefa és la d’una dona empoderada sense por a mostrar-se com és gràcies a l’experiència dels anys viscuts. La fotografia de l’etiqueta és obra de la reconeguda fotògrafa Bèla Adler, que ha sabut captar en la protagonista tota l’essència d’un blanc de guarda com aquest, concebut per expressar-se amb més intensitat i serenitat amb el pas del temps.

O sigui, que no hem de tenir pressa a encetar-lo.

Però anem a veure com se’ns presenta La Jefa. És d’olor groc palla, d’intensitat mitjana, molt brillant i amb reminiscències grisoses.

Al nas aquest vi mostra una gran complexitat, destacant les notes de vainilla i fruites de llavor madures, així com matisos anisats. La cremositat predomina en boca, encara que amb una bona acidesa cosa que, tot plegat, el fa equilibrat i elegant.

.