El procés del dol

Viure comporta afrontar pèrdues d’il·lusions, d’expectatives, de béns i de relacions que donàvem per inqüestionables. Els humans som animals racionals però també, i sobretot, emocionals i socials. Tots hem passat i passarem moltes vegades pel procés d’afrontar una pèrdua. És part de la vida i, tot i ser quelcom natural, a vegades resulta un procés molt dur. Anomenem dol a l’adaptació emocional que segueix qualsevol pèrdua. Estudiat des del principi de les civilitzacions humanes, té un important efecte en la cultura de tota societat humana passada i present.

Molts rituals, tradicions i cerimònies tenen com a objectiu afavorir un pas tant individual com col·lectiu d’un estat a un altre. Malgrat que pugui semblar que és únicament un estat emocional i psicològic, té moltes implicacions tant físiques, com de conducta i filosòfiques. No és estrany veure com, després d’una pèrdua important, les persones o les societats canvien el seu comportament o la seva manera de pensar.

Si ens centrem en l’aspecte purament mèdic, el consens científic, determina cinc etapes en el procés de dol. La negació a reconèixer el fet és la primera de les etapes. La segueix la ira, el descontent davant d’una situació que entenem com injusta i busquem culpables als quals responsabilitzar. La tercera etapa és la negociació, amb l’entorn o nosaltres mateixos, buscant una manera d’evitar o compensar la pèrdua. La segueix el dolor emocional o depressió, en què la tristesa és el sentiment principal. Per últim tenim l’etapa d’acceptació, on reconstruïm la manera de viure i entendre l’entorn sense el que hem perdut i modifiquem la conducta i la manera de pensar.

És un procés a vegades llarg i complicat i en moltes ocasions pot no reeixir, cosa que acaba comportant diferents situacions de bloqueig i patològiques. Les circumstàncies i factors són tan diversos com les persones i les pèrdues i resulta molt difícil predir qui i com tindrà dificultats en el procés de dol. Això no hauria de ser un estigma. Com tampoc ho hauria de ser ni ens hauria de sorprendre que algunes persones afectades acabin somatitzant i desenvolupant algun mal físic. O que necessitin ajuda. Tenim a l’abast múltiples eines, professionals i socials per fer-hi front.

.