Potassi

El potassi és un element conegut des d’antic i present a moltes sals minerals. Del seu nom llatí medieval, kalium , conservat en diverses llengües, en ve el símbol K, mentre que el nom en català i altres llengües s’ha estès de l’anglès potash, derivat de la cendra, on es troba en abundància. El potassi és un element abundant a la natura i és essencial per a la vida.

Amb 19 protons, té un electró escadusser que perd amb gran facilitat i per això s’ionitza amb una càrrega positiva, igual que el sodi. Com a metall neutre, és molt reactiu amb l’aigua, en contacte amb la qual desprèn una flama de color lila, i deixa l’hidròxid que alcalinitza la solució. Àlcali i kalium comparteixen arrel etimològica.

Sense potassi no hi ha agricultura, atès que les plantes el necessiten per créixer; juga un paper important a la fotosíntesi, i per això és part fonamental de la tríada de fertilització mineral N-P-K. I tampoc no hi hauria vida animal. És abundant al cos humà, on té rols variats. Regula la solubilitat i activitat enzimàtica, i juga un paper crític, amb el sodi, en la transmissió neuronal.

La seva acumulació a l’interior de les cèl·lules ve regulada per les bombes sodi-potassi, més de cent a cada micra quadrada de membrana. L’obertura seqüencial, com una ona, d’aquests canals al llarg dels axons és el fonament de la transmissió neuronal. El verí mortal de la mamba negra, per exemple, bloqueja aquests canals. Sense potassi no circula informació als nervis i no funcionen els músculs, i el cos es para. Injectar-se solucions electrolítiques que trenquin aquest equilibri a la sang, com altes concentracions de clorur potàssic, és una de les maneres més netes i ràpides de llevar-se la vida, i la base de les execucions químiques de la pena de mort. Irònicament, aquesta netedat permet que molts òrgans surtin indemnes de l’execució i puguin ser trasplantats.

De cada 10.000 àtoms de potassi, un és radiactiu. Tenim, doncs, que és alhora imprescindible al nostre cos, on en trobem uns 140 g, i inevitablement radiactiu en una petita part, ja que s’estima que cada segon uns 2.500 àtoms es desintegren al teu cos, apreciat lector o lectora. S’ha especulat que l’efecte mutagènic associat pot haver empès l’evolució de la vida al ritme necessari per haver assolit la situació actual. Amb menys potassi, o menys proporció d’isotops radiactius, potser no fórem aquí.