Els satèl·lits galileans

Tots aquells que durant l’estiu hàgiu alçat la mirada cap a l’est a les primeres hores de foscor haureu pogut veure un objecte especialment brillant que destacava especialment. Es tracta del planeta Júpiter, el més gran dels planetes del Sistema Solar. Per aquells que no hàgiu tingut ocasió de veure’l, no patiu. Malgrat que el moment d’observació més òptima, el que coneixem com oposició, ja hagi passat, encara tenim oportunitats. Durant la tardor, al principi de la nit i mirant cap al sud, podrem gaudir encara d’una gran visió de Júpiter i també de Saturn a la seva dreta.

Una experiència molt interessant és realitzar l’observació de Júpiter amb telescopi i poder descobrir els satèl·lits més brillants d’aquest planeta gegant. L’imponent Júpiter té més de 60 llunes detectades i també un molt dèbil sistema d’anells, però de tot plegat en destaquen les quatre llunes que Galileu va descobrir fa 400 anys: Ió, Europa, Ganimedes i Cal·listo. Galileu les va descobrir amb el seu rudimentari telescopi en les seves primeres observacions i van ser una prova més per mostrar que els cossos petits orbiten al voltant dels més grans. Aquestes quatre llunes són les més grans del Sistema Solar i tenen cadascuna d’elles alguna característica que les fa molt interessants. Així, a Ió se li han observat més de 400 volcans actius a la seva superfície, cosa que el converteix en l’objecte més volcànic del Sistema Solar. Pel que fa a Europa, el més petit dels quatre, se li observa una superfície de gel d’aigua que el cobreix completament i que fa que sigui un dels llocs d’estudi per a la recerca de vida extraterrestre i serà objecte de missions espacials en les properes dècades.

Ganimedes és el satèl·lit més gran del Sistema Solar, fins al punt que la seva mida és superior que la del planeta més petit, Mercuri. Una mica més petit és Cal·listo, que presenta una superfície plena de cràters, algun dels quals de més de 3000 km de grandària, i pel fet de tenir l’òrbita més gran dels quatre es pot arribar a veure a simple vista quan està força separat del planeta.

Una experiència molt interessant és observar els satèl·lits durant diversos dies i veurem com van canviant de posició al voltant del planeta fruit del seu moviment orbital. Podrem veure com s’amaguen/surten per darrere d’ell o com hi passen per davant i generen fins i tot una ombra a la superfície de Júpiter.

Sabies que...? Galileu va batejar inicialment els satèl·lits amb el nom de Cosmica Sidera (estrelles de Cosme) en honor al seu mecenes Cosme II de Mèdici. A petició de Cosme els va reanomenar Medicea Sidera (estrelles de Mèdici) per honorar els quatre germans Mèdici. El nom no va perdurar ja que Simon Marius, que disputava amb Galileu la descoberta, va recomanar usar noms mitològics i si bé mai va aconseguir reconeixement com a descobridor, els seus noms són els que han perdurat.