Dels llibres a l'estudi

Ens retrobem

de nou amb l’Altaveu De Ponent Roots, avui amb un disc a càrrec de Jessica Care Moore, de fet amb l’únic disc editat d’una artista on les seves lletres agafen l’absolut protagonisme de la sonoritat que ens va atrapar al fer-nos a mans amb aquest lp editat per la label Javotti Media al 2015. Jessica Moore és escriptora, poeta i a més dramaturga, ha publicat nombrosos llibres com

The Words Don’t Fit in My Mouth, The Alphabet Verses The Ghetto

o

God is Not an American

i amb aquest disc l’artista de qui us parlem avui dispara prosa amb la seva veu i rimes, denunciant les misèries de la comunitat afro americana als EUA, ja que tenim al davant una dona, artista, negra i feminista que utilitza el seu discurs com a altaveu reafirmant-se amb la seva obra (tant literària com sonora), com a militant i activista compromesa en lluites de classe, feministes i antiracistes, per aportar el seu granet de sorra per fer un present més just i lliure, ella té pressa i no pensa en un futur pròxim, lluita amb el seu art pel present més immediat.

Black tea, the legend of Jessi James

és el seu únic disc fins a la data, i sorprèn d’inici a final, les atmosferes jazzys es barregen amb la cruesa de les bases més hip hop acaronant també en diversos temes el blues i recorda salvant totes les diferències artistes com The Last Poets, Gil Scott Heron o inclús el mític

Unplugged

de la Lauryn Hill.

Val a dir que Jessica és una apassionada de la música; de fet la seva poesia ja havia aparegut al disc

Nastradamus

del prestigiós raper Nas.

El disc conté 15 cançons, que com avançàvem una mica més amunt es mouen en sonoritats on el jazz és present com a leitmotiv sonor, un jazz, però, que dona la mà a estils amb què la conjugació sonora lliga de meravella.

Us destaquem un tema que sobresurt estilísticament per sobre la resta,

Catch me if you can,

un tema enèrgic que posa en valor justament això, els valors individuals pensats per ser defensats en comunitat, on trobem la col·laboració d’un prestigiós Talib Kweli acompanyant la nostra protagonista d’avui.

També el tema

I catch the rain

, on la poesia i recitat de Jessica s’omple de força per despullar-se amb sentiments a l’oient. El nom del disc i la trajectòria literària ja deixa entreveure que està ple de missatges de lluita, i esperança.

L’lp ens parla de llibertats, de promeses incomplertes al país de de les oportunitats, de racisme, de ser mare, de misèries..

.