Altres concentrats

Aquest no és un episodi ignominiós que s’hagi guardat en secret als arxius del Pentàgon, senzillament els nord-americans han mirat cap a una altra banda i ja està. Quan els japonesos van entrar a la II Guerra Mundial atacant Pearl Harbour, la vida dels descendents nipons que residien als Estats Units es va precipitar de sobte en una bassa pantanosa d’incertesa i menyspreu.

Les campanyes contra aquesta minoria van ser tan agressives que el president dels Estats Units va decidir desposseir-los de tots els seus béns –obligant-los a malvendre en quatre dies les seues propietats–, obligar-los a pujar en un tren custodiat per l’exèrcit i tancar-los en camps de concentració per temps indefinit. La història s’explica en primera persona i en format de memòries, una veu en off narrativa que ens va guiant a través de les vinyetes i dona peu a les escenes que s’hi desenvolupen.

George Takei, conegut pels fanàtics de Star Trek com a Hikaru Sulu, parteix del seu present per agafar-nos de la mà i fer un viatge que no deixa ningú indiferent. Ell era un marrec i mira de posar-nos a la seua pell, la d’un nen a qui li falta tot el bagatge vital que converteix inevitablement aquella experiència en una realitat traumàtica.

No és una versió de La vida és bella, de Roberto Benigni, senzillament no busca el melodrama victimista. Els sentiments que ens provoca són prou controvertits, ja que el caràcter pacífic, empàtic i conciliador de l’autor no és precisament gasolina per a les flames de la ràbia i la impotència.

Tot allò que narra és molt dur i, alhora, és capaç de fer-ho amb una serenitat envejable. Entre els més de 120.000 ciutadans que van ser víctimes d’aquesta repressió hi havia gent de totes les edats i condicions.

Considerats enemics interiors pel sol fet de tenir arrels japoneses, d’un dia per l’altre es van convertir en sospitosos de traïció. Humiliats, desposseïts, marginats i aïllats, aquestes persones van adaptar-se com van poder a una situació inesperada i desesperant.

Molts ho van pagar tota la vida. Takei ha sabut passar pàgina.

La família va tornar a Los Angeles i va evitar la deportació forçosa a un Japó devastat per la guerra. Després, amb aquella combinació de talent, esforç i sort, va fer una exitosa carrera com a actor.

En el còmic la repassa, com també acaba enllaçant la seua experiència amb les polítiques migratòries de Trump, que tenien certa base legal en les normes que havia desenvolupat el govern de Roosvelt. Una història potent que el dibuixant Harmony Becker resol amb elegància i sense fer experiments, amb un estil net amb reminiscències manga.

.