Cinc

Com passa el temps! Fa cinc anys que va començar aquesta secció de ciència del Lectura de Segre, així que, amb el permís del company de pàgina Ferran Montardit, parlarem del número cinc.

Com passa amb tots els números, és possible de trobar-hi qualitats curioses, lúdiques, sorprenents; però en aquest cas podem dir que gaudeix d’un cert estatut fundacional en els sistemes numèrics que ha emprat la humanitat des del seu inici. No en va era totalment natural assignar una correspondència entre qualsevol conjunt de cinc objectes i un instrument que qui més qui menys duia permanentment damunt: la pròpia mà.

Que, com altres espècies animals, inclosos els primats, siguem pentadàctils, és a dir, tinguem 5 dits a cada mà, ha condicionat sens dubte la nostra visió del món. Visualitzem la mida de les coses a través del 10 i les seves potències perquè a les dues mans els dits sumen 10, i trobem vestigis, en llengües com el francès, de sistemes basats en el 20, resultat d’incloure-hi els dels peus. A mi m’hauria agradat que tinguéssim 7 dits, atès que el seu quadrat, 49, comptant en base 7 s’escriu 100, de manera que gairebé tots arribaríem a centenaris.

L’evolució de les extremitats fins formar dits ha estat estudiada entre altres per Neil Shubin, de Chicago, que ha descobert que els mateixos gens que fan que les arestes de les aletes dels peixos radiïn estan també involucrats en la formació dels dits. Els experiments amb ratolins que arribaven a tenir 7 dits van mostrar també que en l’estat ancestral en tindríem més. L’evolució, però, sembla que ens va reduir l’excés de dits per deixar-ne només cinc, i un d’ells ben diferent de la resta. Va ser una sort, perquè el rol solitari del polze, que per oposició als altres quatre permet agafar objectes i manipular-los, sembla haver estat clau per al salt cap a la tecnologia dels homínids del paleolític, i l’ocupació de les mans potser va empènyer el bipedisme, és a dir, caminar drets. Si la màfia us vol tallar un dit, mireu que no sigui el polze, perquè sense ell tindreu les coses molt més difícils. A part del polze, els altres dits els anomenem per la posició o aspecte, com el dit llarg o del mig, o les funcions que els fem fer, sigui apuntar amb l’índex, o dur l’anell a l’anular. I és clar, com que per gratar-nos l’orella per dins l’únic que passa pel forat és el petit, rep també el nom de dit auricular.

Us desitjo que aquest 2021, els dígits del qual sumen 5, acabi essent per a vosaltres un any de cinc estrelles.

PENTACLE INVERTIT Si aneu curts d’altres remeis a la vida, sempre podeu fer un pacte amb el diable. Per invocar-lo haureu de dibuixar una estrella invertida de cinc puntes dins d’un cercle, que va crear el meu homònim Stanislas de Guaita, poeta i satanista francès, al s.XIX. Però no en feu exemple de vida, car es va morir als 36 anys per sobredosi de drogues