Trames d'espies

Fa gairebé quinze anys Miquel Àngel Bergés i Josep Maria Cazares es van donar a conèixer com a parella creativa amb el còmic 1936, Memòria d’un estiu. L’any següent –estaven en bona ratxa– van guanyar el premi de Narrativa de Lleida amb el projecte El nord, un còmic que també va veure la llum amb Pagès Editors.

Si bé al primer viatjaven alstemps convulsos que va viure Lleida –i tot Espanya– durant els primers temps de la Guerra Civil, amb el segon van abordar un tema més contemporani: la immigració musulmana i les diferents confluències, confusions, contradiccions i confrontacions que se’n deriven. Els carrers de Lleida –el del Nord, concretament– tornaven a ser l’escenari d’unes històries creuades amb accent local i vocació global.

Dotze anys més tard, i després de nombrosos projectes per separat, el duet torna a les vinyetes amb una proposta radicalment diferent: una novel·la d’espies durant la Guerra Freda. Aquesta vegada guien els lectors per Berlín, l’Havana, Nova York, Vientián –al sudest asiàtic–, Japó, Varsòvia o París.

Al llarg d’aquests deu anys Bergés ha cultivat la història local, amb llibres sobre futbol i anarquisme, i també la narrativa biogràfica amb Baby Ray Blues (Pagès editors). Al guió de Checkpoint hi cus una xarxa complexa sense que se li vegin les costures.

Ans al contrari, tot fa pensar que hi ha treballat a consciència. El còmic és un noir d’espies durant la guerra freda en el qual no falten alguns dels arquetips dels diferents gèneres que abraça el còmic.

Homes solitaris i bevedors, agents secrets incorruptibles, dones fatals, innocents atrapats en un món de violència que els va gran, comandaments militars sense escrúpols, poderosos paternalistes i una llarga col·lecció de personatges amb una forta reminiscència cinematogràfica.

Tampoc no és una estètica que ens sorprengui, l’estil inconfusible de Cazares sempre ha tingut una certa connexió amb els clàssics del cinema negre, la seua obra sovint recorda els mons retratats per indiscutibles com John Houston, Fritz Lang o Hitchcock. El còmic té poc més de dues-centes pàgines i al llarg de tot el llibre va construint diferents atmosferes visualment molt intenses i juga amb els colors sense perdre mai aquesta aura de clàssic.La història viatja pràcticament pels cinc continents i el nivell de detall al llarg de totes les pàgines és indiscutible.

Des dels cotxes fins a la manera de vestir, passant pels edificis o les armes. Un còmic molt cuidat, amb una trama secundària de metaliteratura amb un final suggerent.