Realitats obsessives

Els autors ens adverteixen, abans de començar, que el còmic que tenim entre mans és una obra que crema. Després d’anys investigant un cas d’abusos de menors que havia sacsejat la societat txeca, la seua dedicació gairebé malaltissa per la història els va fer perdre la perspectiva i, abans d’esborrar tots els arxius i mirar de passar pàgina, van decidir reconvertir tot el material documental en una història de ficció que respectés la memòria de les víctimes.

El resultat és un còmic capaç d’atrapar-nos en una xarxa de poder, deliri, corrupció, fe, perversió i paranoia d’una complexitat a voltes inversemblant. Dic a voltes perquè la perplexitat, davant de la realitat descoberta, és majúscula.

Santa Bábara segueix les passes d’Andrea, una periodista que comença a estirar un fil i s’adona que en lloc de treure conclusions només aconsegueix acumular més incògnites.

El cas Kurim, així es coneixia, tenia tots els ingredients d’un thriller psicològic de corrupció a gran escala amb tocs de misticisme redemptor i sadisme. Tot comença com passa sovint: amb una casualitat.

Un home que tenia una càmera per vigilar el seu nadó capta una imatge esfereïdora de casa dels veïns: una adolescent nua i encadenada i en condicions deplorables.La mare adoptiva de la nena, acusada de segrest i tortures, defensa que segueix les instruccions d’un psicòleg infantil que li aconsella seguir aquests mètodes tan expeditius per reconduir la conducta antisocial de la filla. Ingressada en centre tutelat de menors, l’endemà desapareix i es descobreix que en realitat era una dona adulta que va aconseguir canviar la seua identitat gràcies a una xarxa de corrupció dirigida pel seu propi pare.

Aquest, líder d’un grup descarrilat que teòricament segueix la idea d’un final apocalíptic per a la humanitat, a la qual cal redimir abans no caigui en l’abisme del foc etern, aprofita el poder que té sobre els seus seguidors per ordir una xarxa de delinqüència a gran escala.Andrea no és l’única que ha decidit abandonar el seu confort personal per posar llum a la foscor, un descens a les clavegueres del sistema i una aproximació als racons més foscos de la ment humana fins al punt de confondre els propis sentiments. Amb un estil realista, el còmic està molt ben travat des del punt de vista del guió i del dibuix.

En destaquen sobretot el domini de l’el·lipsi i les infografies, mesclant recursos del cinema i el periodisme gràfic amb molt d’encert. Un còmic d’aquells que has de mirar amb lupa i paciència.