Un forat més?
La buidor de la nostra vella catedral es complementa amb l’existència de molts forats que recorden que un dia tingueren alguna cosa que els omplia. Molts simplement són caps de biga de quan els militars l’adequaren per a servir de mal quarter, dividint-la en pisos per aprofitar millor el gran espai disponible, sobretot quan els canonges retiraren els elements mobles que contenia.
De totes maneres podem comprovar que alguns dels forats visibles havien de contenir d’altres coses, com anirem veient en d’altres articles.
Avui parlarem del que hi ha dalt de la porta principal d’entrada al temple, la que porta del claustre a la nau central.
La bella portalada exterior contrasta amb la senzillesa interior i això fa que poca gent repari en el gran quadrat tallat als carreus del mur occidental, de gairebé un metre quadrat i de poca fondària, tot just per sobre de l’arcada que cobreix el pas principal a l’església. Observant-lo amb atenció comprovem que fou fet quan la paret ja era construïda, que a la part inferior té un altre quadradet que correspon al suport d’una biga que els soldats col·locarien a mitjans del segle XVIII, quan el que hi havia hagut durant més de cinc anys ja havia desaparegut.
Què és allò que hauria estat dins del misteriós quadrat? Doncs ni més ni menys que la làpida commemorativa de la consagració del temple, i deia, escrita en llatí amb bonica lletra gòtica i plena de les habituals abreviatures que no ens fan fàcil la lectura per als no epigrafistes, això: “L’any del Senyor de 1278, el 31 d’octubre, el senyor Guillem de Montcada, novè bisbe de Lleida, consagrà aquesta església i concedí 40 dies d’indulgència durant totes les octaves i ordenà que la festa de la dedicació se celebrés sempre el dit diumenge després de la festa de sant Lluc.” El valor històric del document no cal dir-ho, ja que ens indica que la vella catedral fou consagrada 75 anys després de la col·locació de la primera pedra. Però no s’ha conservat la preuada làpida.
Fou tal la renúncia a la seva formosa catedral per part del capítol quan el temple fou tancat per Felip V que a més de tot allò que era moble s’emportaren també allò que també era important i fàcilment extraïble, com la major part de les làpides que hi havia pels murs del temple. Moltes s’ha perdut, malauradament, com la que avui ens ocupa, però gràcies al manuscrit Topografia de la antigua cathedral con sus memorias sepulcrales, conservat a l’Arxiu Capitular, sabem les inscripcions que hi havia i on eren abans de ser retirades per la seva incompatibilitat amb l’aquarterament.Precisament aquell magnífic document, tristament perdut, va permetre, a partir de 1986, instituir per l’Associació Amics de la Seu Vella la celebració del Dia de la Seu Vella el diumenge més proper a aquell gloriós 31 d’octubre de 1278 i que enguany ha coincidit exactament amb la històrica efemèride.