Kary Mullis, PCR i LSD

Una de les proteïnes més importants per al desenvolupament de la vida a la Terra és la polimerasa. És un enzim que permet llegir els àcids ribonucleics, dels quals està format l’ADN i copiar-los. Indispensable per a la còpia del material genètic de generació en generació.

La Reacció en Cadena de la Polimerasa, PCR en les seves sigles en angles, és una tècnica de biologia molecular que serveix per multiplicar la quantitat de petits trossets d’ADN per tenir suficient mostra on poder fer tècniques de detecció o manipulació.

Malgrat que és famosa des de fa un parell d’anys en relació amb la detecció del virus de la Covid-19, el cert és que ja té uns quants anys de curiosa història.

L’any 1968 es va descobrir una proteïna tipus polimerasa en un bacteri estrany. La llar de l’os de ficció més famós, Yoggi, el parc de Yellowstone als Estats Units, va ser l’indret on es va trobar la Thermus Aquaticus vivint a més de 60 graus. Era una font termal. El primer article on es descrivia una tècnica amb la qual s’usaven enzims per replicar un tros d’ADN es va publicar l’any 1971, però ningú li va fer gaire cas. Uns anys després, el bioquímic americà Kary Banks Mullis (1944-2019) va descriure la reacció i la tècnica mentre treballava en una de les primeres empreses de biotecnologia del món, la Cetus Corporation. Aquesta va patentar la descoberta, i així va ser com va obrir la capsa dels trons d’una de les guerres per patents més salvatge i llarga del sector sanitari, en la qual diverses empreses i científics posaven en dubte la validesa i els límits de la patent.

Van passar 10 anys i la tècnica va permetre un avenç enorme en tècniques mèdiques i forenses, cosa que va fer factible la identificació per restes d’ADN i un gran desenvolupament en l’àrea criminal i arqueològica. La multinacional Roche va comprar els drets de Cetus fa 20 anys. Com a curiositat, davant la crisi de la Covid, va declarar que renunciava a cobrar per l’ús massiu de les tècniques.

A l’excèntric, polèmic i genial Mullis li va anar bé amb aquest descobriment, perquè el 1993 li van donar el Nobel de Química.

OPINIÓ Mullis va ser un excèntric i un provocador fins a l’últim dia. Una de les frases que millor el defineixen la trobem en una entrevista. Al llarg de la conversa amb el periodista, ell mateix es pregunta: “Jo hauria estat capaç d’inventar la PCR si no hagués consumit LSD?”, va fer una pausa, va pressionar els llavis i negar amb el cap. Geni i figura, sens dubte.