Paranoia nacional

Què és un llop solitari? Aplicat al terrorisme que pateix de forma recurrent i esporàdica la societat occidental és una persona que actua pel seu compte, a priori desvinculada de qualsevol organització. ¿Vincent podria arribar a ser un d’aquests personatges sinistres que de tant en tant ocupen les primeres pàgines dels diaris amb una carnisseria de víctimes aleatòries? No ho és a la manera com ens els projectem, però podria arribar a ser-ho en les seues conseqüències.

Ell és un dels protagonistes principals de Catorce de julio, un pintor parisenc –petit, delicat, pansit– que es retira amb la seua filla adolescent Lisa a passar l’estiu a la regió d’Isère, una de les zones més bucòliques de França. La seua esposa –i mare– va morir en un atemptat a París i han decidit allunyar-se del soroll de la capital per intentar pair tot el que els està passant.

Quan Vincent i Lisa arriben al poble de seguida coneixen Jimmy, el policia local que esdevé des del començament el vertader fil conductor de tota la novel·la.

D’aparença incorruptible i treballador infatigable, Jimmy canalitza el dolor per la pèrdua del pare acollint sota la seua protecció els dos pardals que han aterrat desorientats al seu jardí. Vivès i Quenehen signen aquest còmic que, amb una narrativa visual clàssica i potent, intenta desgranar uns personatges colpejats i atordits per una realitat –la violència terrorista– per a la qual no estaven preparats.

La novel·la trasllada de forma intel·ligent la trama al món rural, apartant-la dels escenaris més crus, un territori que viu amb un cert escepticisme l’alarma nacional provocada pels darrers atemptats multitudinaris. El pintor mira d’apaivagar el dolor agafant dreceres expeditives de conseqüències imprevisibles i el policia, al seu torn, tensa el rol d’agent fins a límits que posen el lector contra les cordes.

Si mescles por, ràbia i prejudicis és molt probable que el còctel sigui explosiu. Lisa, com a contrapès nihilista, mira d’evadir-se en l’hedonisme típic de la frustració adolescent davant d’un món que no comprèn.

La paranoia de Jimmy, inspirada en fets reals i alimentada de pors irracionals i recels professionals, és respira al llarg de tota la novel·la, cosa que crea un ambient que converteix el final en un clímax certament versemblant. Què és un heroi nacional? Res més que revers del llop solitari. Embolcallat en una edició impecable, Quenehen converteix el guió de Vivès en una novel·la elegant i sòbria. El seu domini del blanc i negre, amb molts grisos que li donen profunditat, és excel·lent.