La guerra inacabada

La novel·la original són unes memòries que l’autora va escriure a raig després de llegir la notícia d’una exposició pòstuma del pintor Park Soo-Geun. Tant ella com la seua parella l’havien conegut a Seül durant la guerra de Corea, aleshores es deia Ok Heedo. Després se n’havien distanciat i l’havien oblidat, un record més enterrat sota una pila d’experiències passades que ja no sabien on eren guardades. En veure la nota del diari, Wan-Seo va sentir la necessitat d’explicar la seua vida, una experiència que va transformar en una novel·la: El árbol desnudo. Aquesta es va convertir en un referent per a tota una generació que va viure la guerra de primera mà en plena joventut, dada que s’explica en els paratextos que acompanyen i contextualitzen el còmic. La novel·la original no s’ha traduït ni al català ni al castellà.

La guerra entre els comunistes de nord i les forces conservadores del sud va durar tres anys i va desembocar en la partició del país i un alto el foc permanent que encara és vigent avui en dia –oficialment la guerra no s’ha acabat–. El conflicte va ser el tret de sortida de la Guerra Freda i un punt d’inflexió, com passa sempre amb les guerres, per a la història dels seus protagonistes.

La jove Kyung, així es fa dir, viu amb la seua mare, envellida i distant arran de la mort violenta dels seus dos fills, en una casa que ha deixat de ser acollidora per esdevenir un espai transitori cap a la mort. Treballa en un taller de retrats a mà per a soldats nord-americans, lloc on coneix un jove melancòlic i absent: Ok Heedo. El corpus de la novel·la és el procés de coneixença, enamorament, aproximació i pèrdua de la jove protagonista envers un amor impossible. Un periple al llarg del qual pren consciència de la fragilitat de les estructures en les quals es recolza la seua vida. Una vida sense rumb, aturada irremeiablement en llimbs obscurs de la guerra.

El traç de Gendry-Kim és directe i natural, molt fresc i alhora sensible. Combina amb elegància diferents tècniques per treballar la tinta negra, adaptant-se a cada moment per accentuar el caràcter dramàtic, grotesc o violent dels personatges i les seues trames. Utilitza amb contenció els recursos que li presta el còmic per explorar els sentiments de la protagonista, que nosaltres no podem comparar amb la novel·la original. Els elogis que en fa la filla de l’autora, qui confessa que recelava del projecte, són una garantia que el resultat que tenim entre mans és fidel a l’esperit de la novel·la original.